@motspregons
El català ha passat de 150 mots amb diacrítics a 15.
Aquests són els mots que conserven l'accent diacrític:
Bé, déu, és mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós.
1 BÉ/BE
Un be és una ovella.
Bé és el contrari de malament.
2 SÍ/SI
Sí és una afirmació, el contrari de no.
Si és una condició (Si vols, t’ajudo).
3 PÈL/PEL
Pel és la suma de la preposició per i l’article el.
Pèl és la vellositat que tenim al cos.
4 QUÈ/QUE
Que és una conjunció (Vull que vinguis).
Què és un pronom interrogatiu i relatiu (Què vols?).
5 SÉ/SE
Sé és la primera persona del present del verb saber.
Se és un pronom feble que afegim al verb (cansar-se).
6 DÉU/DEU
Déu és la divinitat.
Deu és el número 10.
7 ÉS/ES
És és la tercera persona del verb ser, com podeu veure en aquesta mateixa frase.
Es és un pronom feble (es cansa).
8 MÀ/MA
Mà és la part del cos.
Ma és el possessiu àton (ma mare).
9 MÓN/MON
Món és el planeta Terra.
Mon és el possessiu àton masculí (mon germà).
10 MÉS/MES
Més és un adverbi i és el contrari de menys.
Mes es refereix als mesos de l’any.
11 TÉ/TE
Té és la tercera persona singular del verb tenir.
Te és aquesta beguda que porta teïna i també és un pronom feble (ajudar-te).
12 SÓN/SON
Són és la tercera persona del plural present del verb ser.
Son és el que tenim quan volem anar a dormir i el possessiu àton de la tercera persona (son germà).
13 ÚS/US
Ús és l’acció d’usar.
Us és un pronom feble (us ajudo).
14 VÓS/VOS
Vós és un subjecte més formal que tu. (Vós treballeu aquí?)
Vos és un pronom feble (ajudar-vos).
15 SÒL/SOL
Sòl es refereix al terreny (un sòl fèrtil).
Sol és l’estel que veiem quan no hi ha núvols i un adjectiu que vol dir ‘sense companyia’.
Recordeu que, a part d’aquests 15, tenim els plurals de sis d’aquestes paraules: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls.
Voleu saber un truc que us ajudi a recordar-los? ATENCIÓ!!! SI SOU MOLT RELIGIOSOS, NO HO LLEGIU!! Que consti que només és una frase molt ximple que només serveix per a recordar els 15 diacrítics, no us la prengueu gaire seriosament 😉 Bé, dit això, us dic la frase que jo utilitzo per a recordar quines són les paraules que porten accent diacrític. Si us hi fixeu, la frase es pot llegir pràcticament sencera si llegiu els diacrítics en l’ordre en què jo els he escrits a l’article: “Bé, sí, pel que sé Déu és un mamón. A més, té son. Però us té a vós, que sou un sol.” Espero que us sigui útil. Fins aviat!!!
Per Pep Boira
-
30 de Setembre de 2016
Una mica d'humor: https://www.focifum.cat/?p=1977
“Quan l’IEC vengué a cercar els diacrítics, no vaig aixecar la veu, perquè jo no era diacrític. Quan tancaren els pronoms febles no vaig aixecar la veu, perquè no era pronom feble. Quan vengueren a cercar els accents a les esdrúixoles, no vaig aixecar la veu, perquè jo no era accent a les esdrúixoles. Quan vengueren a per la c trencada, no vaig protestar, jo no n’era de c trencada. Ara VÉNEN a per mi i no hi ha ningú que aixequi la veu”. Aquestes són les colpidores paraules que el col·lectiu d’Accent Diacrítics (AD) ha transmès a la societat per alçar la veu en contra del seu genocidi. Han estat els primers a pronunciar-se, però no els únics, en contra d’aquesta mesura que l’IEC ha definit “com la primera de moltes”.
De la mateixa manera, l’Assemblea de Docents ja ha manifestat el seu desacord perquè “ara no sabrem què explicar. El català mola perquè és complicat i els diacrítics li donen un toc hipster“. El que podria semblar una decisió trivial podria tenir les mateixes conseqüències que l’efecte 2000 i molt probablement el dia que es publiqui la normativa els ordinadors començaran a fallar i les centrals nuclears explotaran (això no ho hem contrastat).
Però no tot han estat veus en contra, ja que José Ramón Bauzá ha manifestat que se sentia satisfet, ja que així no farà la competència al baléà, que “tothom sap que és més antic perquè té quinze accents per cada dues lletres”.