Cerverí de Girona

Cerverí de Girona: Viadeira i les Trobairitz

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera 

(1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.

Viadeira

La viadera és un gènere poètic basat en la cançó paral·lelística. Es forma amb un refrany al principi i dues sèries d'estrofes breus i paral·lelístiques, a cada sèrie enllaçades per la repetició d'algun vers.

Les Trobairitz

“Als segles XII i XIII, Catalunya, el nord d’Itàlia i Occitània (que era l’extens territori del que avui és França, situat entre el riu Loira, els Pirineus, l’Atlàntic i el Mediterrani) van viure un llarg i radiant moment de la seva història i de la història d’Europa. Va ser la cultura de les trobadores –anomenades trobairitz a la llengua d’aleshores- i els trobadors, una cultura la memòria de la qual se segueix celebrant any rere any a Castelló d’Empúries, per exemple. Les trobairitz van ser les protagonistes d’aquesta cultura. Elles foren poetesses de l’amor cortès, que vol dir que l’amor es cultivava, es discutia, s’escenificava, es venerava, se celebrava i es regulava a les corts o als patis dels castells feudals de l’època. Van ser, en general, senyores feudals més o menys riques que crearen i dirigiren les corts d’amor, i sovint, composaren i cantaren elles mateixes una poesia exquisida, acompanyades de joglars i de joglaresses.”

Institut Català de la Dona