Crònica de Bernat Desclot

 ADAPTACIÓ AL CATALÀ ACTUAL PER JOSEP MAS

La mort de Pere el Gran

I heu de saber que la voluntat del rei d'Aragó era de passar ell personalment amb tot el seu exèrcit a l'illa de Mallorca, de la qual era senyor aleshores en Jaume, el seu germà; i prendre per força o per grat aquella illa.

Va manar al seu fill Alfons que anés amb aquell exèrcit amb què ell es proposava de comandar si ell personalment hi hagués anat; i li va dir la seva voluntat, i el va ensenyar i adoctrinar com es devia conscienciar en aquell viatge.

I quan l'hagueren portat aquí (Vilafranca del Penedès) amb gran esforç i gran pena, van posar-lo en el seu palau, i es va estirar en el seu llit. I la malaltia s'enfortí cada cop més de dia i de nit sobre d'ell (el Rei) durament; però no us preocupeu que fos per culpa seva, ja que mai no es veié cap home més obedient al seu metge com ell era, que tot això que li aconsellava son metge que havia de fer segons la medicina, ell ho feia, i no cap altra cosa. (...)

I el rei d'Aragó ja no va dir moltes més paraules, ja que no podia, i va estar-se així fins l'endemà a hora completa, que traspassà d'aquest món. I això fou en dia de dissabte, que era la vespra de sant Martí, en l'any de nostre senyor 1285.

Quan fou mort aquest noble rei en Pere d'Aragó, van arribar a la cambra on jeia tots els prelats, els barons i els homes rics de la terra; i van tenir el major plor i dol que mai hom hagués vist, que greu cosa seria, i dura, d'explicar i recontar el dol i el plor que van tenir aquí bisbes, i abats, i prelats, i comtes, i barons, i homes rics, i cavallers de la terra, i homes d'ordre i de religió. Després, agafant el cos, l'abat i els monjos del monestir de Santes Creus, on havia, estant en vida, escollit la seva sepultura aquell noble rei d'Aragó, van banyar-lo, i preparar-lo, i el van vestir així com un monjo; i tingué una caixa que van folrar per fins i fora de color vermell, i hi posaren a dins l'honrat cos del rei d'Aragó. I amb gran honor el tragueren -els homes de Vilafranca- i el portaren -els homes rics i els cavallers- al coll fins que foren arribats al monestir de Santes Creus; i allà van plànyer el seu dol sobre el seu cos, i els seus crits i el seu plant, que mai semblant dol no fou vist ni escoltat. I aquí, quan l'hagueren portat al monestir damunt dit, i fet llur plany damunt del cos, els barons i els homes rics el van enterrar així honradament com es deu davant l'altar major del dit monestir. I van estar aquí durant dos dies en fort dolor i plany, i després, tristos i despagats, van marxar i van tornar a les seves cases.

Mentrestant, saberen les males notícies per la terra, que el noble rei en Pere d'Aragó era mort, i va provocar gran dol i plany a cavallers, i burgesos, i ciutadans, i altres homes de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; i el van plorar més que mai cap rei que hagi estat a Espanya. Fou tant el plany que no podria ser dit ni comptat el dol i el desconsol que quedà a la Terra.

Crònica de Bernat Desclot

 TEXT ORIGINAL

La mort de Pere el Gran

E devets saber que la voluntat era del rei d'Aragó de passar ell personalment ab tota sa companyia a l'illa de Mallorques, de la qual era senyor adoncs En Jacme son frare, e que prengués per força o per grat aquella illa.

Manà a son fill N'Anfós, que anàs lla ab aquella companyia que ell preposava de menar si ell personalment hi anàs; e dix-li sa volentat e son cor, e ensenyà'l e adoctrinà'l com se degués captenir en aquell viatge.

E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li aconsellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...) 

E lo rei d'Aragó anc plus no dix moltes paraules, car no podia, es estec-se així tro l'endemà a hora completa, que passà d'aquest segle. E açò fo en dia de dissabte, que era la vespra de sant Martí, en l'any de nostre Senyor 1285. 

Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó. E ab gran honor trasc-l'hom de Vilafranca e portaren-lo rics-hòmens e cavallers al coll tro sus que foren al monestir de Sentes Creus; e aquí mogueren sobre el cors llur dol, e llurs crits e llur plant, que anc semblant dol no fo vist ne oït. E aquí quan l'hagueren portat al monestir damunt dit e feit llur plant sobre el seu cors, los barons e los rics-hòmens sebolliren-lo així honradament com se tany davant l'altar major del dit monestir. E estegueren aquí tuit per dos dies en fort dol e plant, e puis, trists e despalagats, partiren-se d'aquí e anaren-se'n a llurs hostals. 

Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei En Pere d'Aragó era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hòmens de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo més que anc rei que fos en Espanya. Ne fo tant plant que no poria ésser dit ni comptat lo dol e el desconfort que romàs en la terra.