Les llengües són com petits éssers vius que neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Estan en constant evolució i podem dir que també es regeixen per la llei pròpia de la natura: la supervivència del més fort quan entren en contacte.
Les llengües del nostre entorn provenen del llatí, i per tant són llengües romàniques. A la península ibèrica, entre els anys 800 i 1000 es van conformar les actuals llengües que s'hi parlen: castellà, català, galaicoportugués, asturlleonés, aragonès i basc (tot i que aquest últim no té un origen romànic, ni tan sols indoeupoeu: era una llengua que ja estava abans de l'arribada dels romans i, per tant, és una de les llengües més antigues d'Europa).
És la llengua romànica amb més risc de desaparèixer segons l'UNESCO. Tan sols hi ha 10.000 persones que la saben parlar a l'Aragó: la majoria gent gran. És una llengua que no s'ensenya a l'escola ni apareix als espais públics.
1) Vídeo explicatiu sobre la nhistòria de la llengua aragonesa
2) Vídeo tutorial de l'únic canal en aragonès: "A escuchetes"
En el seu intent de convertir-se hegemònic, la cultura castellana ha estigmatitzat i dividit els parlars que no són castellans per tal de fer-los desaparèixer. Per fer això els ha malanomenat "chapurriaos", "bablas" o "fablas" en to pejoratiu, per referir-se a aquestes llengües com a llengües de pagesos i persones incultes. També ha dividit les llengües, promovent l'existència de suposades llengües locals com el valencià, l'eivissenc, el mallorquí, etc. que no són més que dialectes del català. En alguns casos el menyspreu ha estat tan gran que per llei han anomenat el català o l'aragonès de maneres ridícules, com ara LAPAO (català a Aragó) o LAPAPYP (aragonès a l'Aragó).