Qui fou Ramon Llull? 

Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316), la seva figura històrica, la seva obra i el seu pensament, i la descendència que se n’ha derivat, són una de les aportacions més rellevants que la cultura catalana ha fet al llarg dels segles a la cultura universal. És el seu projecte vital i, sobretot el seu projecte intel·lectual, agosarat i singular, allò que el fa realment interessant. Laic, autodidacte, creador d’un sistema de pensament interdisciplinari, intercultural, global i alternatiu al del món acadèmic del seu temps, místic i alhora activista infatigable en favor de l’extensió de la fe cristiana, constitueix un cas que no pot deixar d’interpelar el món dels nostres dies.

La posició excèntrica —en el sentit més literal del terme— que Llull ocupa respecte del món social i cultural del seu temps el converteix en un autor capaç de les innovacions més audaces en tots els camps en què intervé. Escriu més de 265 obres, algunes d’una extensió considerable, sobre tots els temes imaginables al seu temps: teologia (Llibre de contemplació, 1274), filosofia (Principia philosophiae,1300), dret (Ars iuris,1287), medicina (Començaments de medicina,1283), astronomia (Tractatus novus,1297), lògica (Logica nova, 1303), retòrica (Retòrica nova, 1301), geometria (Liber de geometria nova et compendiosa, 1299), croada i política (Liber de fine, 1305), homilètica (Liber de praedicatione,1304), catequesi i pedagogia (Doctrina pueril, ca. 1274 -1276), novel·la (Romanç d’Evast e Blaquerna, 1283), mística (Amic e amat, 1283), enciclopèdia (Arbre de ciència, 1295-1296), apologètica (Llibre del gentil,1276) o fins sobre el desenvolupament d’una teoria electoral (De arte electionis,1299). 

Moltes de les propostes lul·lianes s’han revelat aportacions significatives a la història de la ciència i de les idees: Llull és considerat el precursor de la informàtica moderna; les seves teories del llenguatge han cridat l’atenció de la lingüística moderna; la seva teoria i pràctica del diàleg i de la disputa amb els no cristians són un referent per a la història de les relacions interreligioses; el desenvolupament d’una teoria electoral avança en 400 anys les modernes teories de Condorcet i de Borda. Inventor de l'astrolabi, la rosa dels vents i les cartes de navegació antigues. 

(Adaptació de la introducció extreta de l'Opuscle d'Amic e Amat de la Universitat Ramon Llull)