Excelsior

Vigila, esperit, vigila; 

no perdis mai el teu nord; 

no et deixis dur a la tranquil·la 

aigua mansa de cap port. 

Gira, gira els ulls enlaire, 

no miris les platges roïns, 

dona el front en el gran aire; 

sempre, sempre mar endins. 

Sempre amb les veles suspeses 

del cel al mar transparent; 

sempre entorn aigües esteses 

que es moguin eternament. 

Fuig-ne de la terra immoble; 

fuig dels horitzons mesquins; 

sempre al mar, al gran mar noble: 

sempre, sempre mar endins. 

Fora terres, fora platja; 

oblida't de tot regrés; 

no s'acaba el teu viatge; 

no s'acabarà mai més.  

(Joan Maragall)

Elogi del viure 

Estima el teu ofici, 

la teva vocació, 

la teva estrella, 

allò pel que serveixes, 

allò en què realment 

ets un entre els homes, 

esforça’t en el teu quefer 

com si de cada detall que penses, 

de cada paraula que dius, 

de cada peça que poses, 

de cada cop de martell que dones, 

en depengués la salvació de la humanitat.

Perquè en depèn, creu-me.

Si oblidant-te de tu mateix 

fas tot el que pots en el teu treball, 

fas més que un emperador que regeix

automàticament els seus estats; 

fas més que el qui inventa teories universals

només per satisfer la seva vanitat, 

fas més que el polític, que l’agitador, 

que el que governa.

Pots desdenyar tot això 

i l’adobament del món. 

El món s’adobaria bé tot sol, 

només que cadascú 

fes el seu deure amb amor, 

a casa seva.

(Joan Maragall)