@motspregons
Els textos més antics que es conserven són de principis del segle XIV. El copista al pròleg afirma que els relats originals eren en llengua vulgar. L’obra va ser dictada pel mateix rei en diferents fases. El final pot haver estat dictat per una altra persona.
Es pot dividir en 4 parts:
Naixement i joventut (1208-1228): casament amb Lionor de Castella. Redacció allunyada dels fets.
Conquestes de Mallorca i València (1228-1240): relat molt detallat. Sembla un dietari.
Desavinences amb Alfons de Castella, revolta aragonesa (1242-1265): aquí el relat torna a ser poc detallat i condensat. Es redactà bastant temps després.
Conquesta de Múrcia i desavinences amb fills (1265-1276): els últims capítols poden haver estat redactats per una altra persona amb l’objectiu de finalitzar el llibre amb la mort del rei.
Té un estil viu i ràpid, amb desgavells sintèctics. Llenguatge casolà i col·loquial, empra refranys. El “verisme” de la crònica fa que els mots reproduïts estiguin en la modalitat lingüística original (àrab, aragonès…). Lèxic ric en termes militars i patrimonials.
Sentiment religiós: notes de pietat i providencialisme.
Bel·licositat: àmplies descripcions de les campanyes militars.
Amor a la terra: gran amor per Catalunya i especialment per València i Mallorca, que són els regnes que ha conquerit.
Imatges de la Crònica de Jaume I (fetes per mi, del fons reservat de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona)