ADAPTACIÓ DEL POEMA FETA PER JOSEP MAS

Presoner

1

 Desert d'amics de bens i de senyor,

 En estrany lloc i en estranya contrada,

 Lluny de tot bé, fart d'enuig i tristor

Ma voluntat i ma pensa captivada.

Em trobo del tot en mal poder sotmès.

No veig ningú que de mi tingui cura,

I soc guardat, enclòs, ferrat i pres

Que això fou grat a ma trista ventura.

2

Jo he viscut temps en què no em plaïa res,

Ara em contento d'això que em fa tristesa,

I els grillons lleugers ara preuo més

Que en el passat la bella brodadura;

Fortuna veig que ha mostrat son voler

Sobre mi volent que en tal punt vingut sigui,

Però no em preocupa puix he fet mon deure

A tots els bons que em trobo en companyia.

3

Doncs prenc conhort de com soc presoner

per mon senyor servir tant com podia,

D'armes superat i per major poder

No per defalliment gens de Cavalleria.

I prenc conhort que hom no pot conquerir

Honor en res sense que el treball no senti,

Però d'altra part m'afanyo de tristor morir

Quan veig que el món del revers se contenta.

4

Tots aquesta mals no són res de sofrir

En esguard d'un que del tot em destenta 

I em fa tot jorn d'esperança partir,

Que hom no veu que s'avanci en l'empenta

En escurçar nostre deslliurament,

I més quan veig això que ens demana Força

que no sofreixi d'algun raonament;

de què llangueix ma virtut i ma força.

5

Perquè no sé ni vull res al present

Que em pugui dar el valor d'una escorça,

Sinó de Déu tot sol de qui prenc fonament

I de qui fiu i amb qui mon cor s'esforça;

I d'altra part del bon rei liberal

Que socorrerà per gentilesa gran,

Els qui ens han posat del tot en aquest mal

Que ell me'n traurà ja que estic sota la seva comanda.

TORNADA.

Rei virtuós, mon senyor natural,

Tots al present no us fem altra demanda

Si no que us recordeu que vostra sang reial

Mai defallí al qui fou de sa banda.

(Adaptació feta per mi per als alumnes de 1r de batxillerat)

VERSIÓ ORIGINAL DEL POEMA EN CATALÀ DEL S. XV

Presoner

1

 Desert d'amichs de bens é de senyor,

 En strany loch e'n estrany' encontrada,

 Luny de tot be, fart d' enuig é tristor

 Ma volentat é pensa cativada,

 Me trob del tot | en tal poder sotzmés.

 No veig negú que de me s' aja cura,

 E soy guardats, enclós ferrats é pres

 De qu' en fau grat á ma trista ventura.

2

 Eu hay vist tems que no 'm plasia res,

 Are-m content d'açó qui 'm fay tristura,

 E los grillons leugers ara preu mes

 Qu' en lo passat la bella bordadura;

 Fortuna vey qu' a mostrat son voler

 Sus me volent qu' en tal punt vengut sia,

 Pero no cur pus hay fayt mon daver

 A tots los bons que-m trob en companyia.

3

 Car prench conort de com suy presoner

 Per mon senyor servint tan com podia,

 D' armes sobrat é per major poder

 No per deffalt gens de Cavallaria.

 E prench conort c'om no pot conquerir

 Honor en res sens que treball no senta,

 Mas d' altra part cuyt de tristor morir

 Com vey que 'l mon del revers se contenta.

4

 Tots aquets mals no son res de sofrir

 En esguart d'u qui del tot me destenta,

 E-m fay tot jorn d' esperansa partir,

 C'om no veyrets que-ns avans d' una spenta

 En acunçar nostre desliurament,

 E mes com vey ço que-ns demana Força

 Que no soffer algun rehonament;

 De que lengueix ma virtut é ma força.

5

 Perque no say ni vuy res al presen

 Que-m puixa dar en valor d' una scorça,

 Mas Deu tot sol de qui prench fundamen

 E de qui fiu hi 'b qui mon cor s' esforça;

 E d' altra part del bon rey liberal

 Qui socorrá per gentilesa granda,

 Lo qui-ns ha mes del tot en aquest mal

 Qu' ell m' en traurá car suys jus sa comanda.

TORNADA.

 Rey virtuós, mon senyor natural,

 Tots al presen no us fem altra demanda

 Mas que-us record que vostra sanch reyal

 May defallí al qui foy de sa banda.

(Text original de Jordi de Sant Jordi)

ADAPTACIÓ DEL POEMA FETA PER JOSEP MAS

Estramps

1

Sota el front porto vostra bella semblança

de la qual mon cor nit i jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m’és romassa l’empremta

que ja per mort no se’n partirà la forma;

sinó quan seré del tot fora d’aquest segle

aquells qui el cos portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran el vostre signe.

2

Així com l'infant quan mira el retaule

i contemplant la pintura amb imatges

amb son net cor, no el poden gens fer partir

– tant té plaer de l’or qui l’envolta -;

així mateix em pren davant l’amorós cercle

del vostre cos, que de tants béns s’enrama,

que mentre el veig més que Déu el contemplo;

tant tinc de joi per amor qui em penetra!

3

Així em tenen pres i lligat en son carçre

amors ardents com si estigués en un cofre

tancat sota clau i tot mon cos fos dintre,

on no em pogués moure per cap costat.

Car tant és gran l’amor que us tinc i ferm

que el meu cor no se'n separa gens per angoixa,

bella, de vós, sinó que està ferm com torre

en sol amar a vós, blanca coloma.

4

Bella sense igual amb la presència noble,

vostre bell cos, bell feu Déu sobre totes,

gai i femení llueix més que fina pedra,

amorós, bell, més penetrant que estella;

d’on, quan us veig amb les altres en flota

les jutjo menys, així com faig amb el carboncle

que de virtuts les fines pedres passa:

vós sou sobre llei com l’astor sobre l’esmirla.

5

L’amor que us tinc en totes les parts mascles

no fou mai en cap cos d’home ni ànima,

¿Quan no n'amà més totalment cap home

tan fort amor com aquest que el cor m'obre?

Però soc torbat com no ho fou Aristòtil

d’amor que em crema i mos cinc senys desferma,

com el monjo bo que no se'n va de la cel·la

no se'n va mon cos de vós tant com dits d’ungla.

6

Oh cos d’honors, net de frau i delicte!

preneu de mi pietat, bella dona,

i no sofriu que amant-vos pereixi,

perquè jo us amo més que cap home afirma;

per això us suplico, a vós, que sou el bell arbre

de tots els fruits on valor gran pren ombra,

que em retingueu en vostra valent cambra,

puix vostre soc i seré tant com visqui.

TORNADA

Mon ric balaix: cert, vós porteu el timbre

sobre quantes són en el mundanal registre

ja que tots jorns naix en vostre cos i reviu

bondat, virtut, més que en Pentasilea.

VERSIÓ ORIGINAL EN CATALÀ ANTIC

Estramps

1

Jus lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m’és romasa l’empremta

que ja per mort no se’n partrà la forma;

ans quan serai del tot fores d’est segle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

2

Si com l’infants quan mira lo retaule

e contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo’n poden gens partre

– tant ha plaser de l’aur qui l’environa -;

atressí em pren davant l’amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s’enrama,

que mentre el vei mas que Déu lo contemple;

tant hai de joi per amor qui em penetra!

3

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents com si estés en un cofre

tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,

on no posqués mover per null encontre.

Car tant és grans l’amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans estai ferm com torres

en sol amar a vós, blanxa colomba.

4

Bella sens par ab la presença noble,

vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,

gais e donós lluu plus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estella;

d’on, quan vos vei ab les autres en flota

les jutge menys, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l’astors sus l’esmirle.

5

L’amor que us hai en totes les parts mascles

no foncs jamais en null cors d’hom ne arma,

¿quan no n’amec pus coralment nulls hòmens

tan forta amor com cesta que el cor m’obre?

Mas sui torbats que no fonc Aristòtils

d’amor qui m’art e mos cinc senys desferma,

co’l monjos bos que no es part de la cetl.la

no es part mon cors de vós tant com dits d’ungla.

6

Oh cors d’honors, net de frau e delicte!

prenets de me pietats, bella dona,

e ne sofrats que’s amant-vos peresca,

per què eu vos am mais que nulls homs aferma;

per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres

de tots los fruits on valor grans pren sombra,

que em retenyats en vostra valent cambra,

pus vostre sui e serai tant com visca.

TORNADA

Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre

sus quantes són e’l mundanal registre

car tots jorns naix en vós cors e revida

bondats, virtuts, més que en Pentasilea.