@motspregons
Bernat Metge (Barcelona, 1346 - 1413) va ser funcionari de la Cancelleria Reial. Amb Joan I va ascendir a secretari reial, el càrrec més important d'un funcionari de la Corona d'Aragó; aleshores, un dels estats més poderosos d'Europa. El 1396 Joan I va morir en estranyes circumstàncies i Bernat Metge hi va estar implicat. Va ser empresonat, però va escriure Lo somni i va ser restituït en el càrrec fins la mort de Martí l'Humà el 1410. És autor de diversos llibres i traduccions de clàssics i és l'introductor de l'humanisme a Catalunya.
El sermó de Bernat Metge és un text que imita l'estil homilètic dels predicadors però per propagar els valors oposats als que, teòricament, hauria de tenir un home de fe. És un text que suposadament explica què no s'ha de fer; però per Metge, la ironia i el doble joc eren constants i és difícil saber si en realitat atacava aquestes costums o les lloava.
TEXT ADAPTAT PER JOSEP MAS
“Segueixi el corrent dels temps qui viure vol;
si no, podria trobar-se sol
i sense diners.”
Per això que tingui bon fonament
nostre sermó
digueu amb gran devoció:
“Ave Maria”;
i us aconsello que en tot el dia
no ho digueu més.
El tema que us he dit abans
és prou notori,
i lloat pel Consistori
dels grans doctors
i dels solemnes glossadors
de l’Escriptura.
Doncs, feu amb sobirana cura
això que escoltareu.
Mai més almoina no fareu,
que això us perdria;
no us confesseu, si dir devíeu
les veritats;
I en dejú missa no escolteu
ni begueu poc.
Si voleu avui tenir una bona posició
mentiu;
i privadesa no vulgueu
de dona casta
(molts homes se’n vanen i no tasten
de tal vianda).
Tenir no podreu valor gran
si no robeu.
Consciència no tingueu
si voleu viure.
Mai més fareu a la gent riure
si no sou necis.
Treball allunyeu i el desfici
del vostre cos;
i gireu a tothom l’esquena
que lleial sigui.
I no vulgueu tenir companyia
de pobra gent
si no us donen dels seus diners
o us fan garanties.
Tomba aquella part de la balança
on facin llum.
A tothom pagareu amb fum,
a qui degueu,
i mai més res no fareu,
a qui bé us vol.
Si teniu el cor ple de falsedat,
sereu del temps.
Amb l’enemic anireu juntament,
i fareu burla.
I si teniu desig de tenir infants,
celebreu les festes.
Les dones que no són obertes,
valoreu-les molt poc.
Amb l’home que tingui el bec groc (inexpert),
tingueu companyia;
i si bella muller tenia,
feu-li entendre
que sou son acostat parent,
o el feu compare,
però si el marit té mare,
guardeu-vos d’ella.
Si voleu tenir una muller bella,
grassa i plena,
si us vol pegar, pareu l’esquena
o moriu-vos aviat.
Si la dona us respon malament
quan la requeriu,
gens per això no ho deixeu,
que trufes són (ho diu en broma).
No us n’estigueu per res del món
d'anar de nits.
I fareu a tothom menyspreus,
a qui us en digui res.
La dona no val una figa
si no és tranquil·la,
i que certs dies de la setmana
vagi per la vil·la.
Sigues de natura d’anguila
en allò que facis.
I mai no dejuneu
sinó dormint.
No pot tenir poc estament
l’home atrevit.
Si voleu ser bon marit,
sigueu “modorro”.
A tothom donareu pel morro
qui plaer us faci
i si hi ha algun mal que us caci
aquell enaltiu-lo.
Si en monestir teniu privadeses,
tot s’haurà acabat.
Si voleu ésser “mullerat”
a vostre honor,
que no hi intervingui corredor,
sinó alguna dona
a qui sigui feta part bona
dels guanys.
I jugarem a les canviades
de les mullers.
Amb viudes tindreu diners,
si us hi enlliteu;
ja que han robat als seus marits,
si ho sabeu fer,
us pujaran a cavaller
o a home ric.
Mai més no podreu ser pro
si no sou sord.
Si voleu un estament a la cort,
sigueu fresc.
Si veieu hom que faci mal,
no el repteu.
En tots els consells que donareu
feu-ne nas de cera (cas omís).
I mostrareu amistat vera
a qui us fa nosa;
i després trameteu-li tal cosa
que en breu se’n vagi,
o que de son estament caigui,
que es trenqui el coll.
La gent us tindrà per home boig,
si no guanyeu
o a la muller no li poseu preu;
per aportar més guanys
deixeu-la anar a fer esport,
en nom de Déu;
ja que la vostra vida serà breu
si altra cosa feu.
Al vostre amic fareu retrets
dels problemes passats;
i fareu moltes malvestats
quan tingueu l’oportunitat.
Si esteu poc satisfet de la muller
que se’n vagi al dimoni,
i separeu el matrimoni,
immediatament,
males obres fetes a la gent
tenen bona resposta.
Si voleu aconseguir aviat
amor de dones,
totes, les dolentes i les bones,
difameu-les,
i faran això que vós voldreu
alegrement.
Si malcarats sou i dolent,
i desafortunat
per sempre sereu més afortunat
amb la muller bella.
No menyspreeu la dona vella
encara que sigui lletja,
encara més si entén l’art
de maquillar-se,
o si voleu bones tractar
en qualsevol part
dones hi ha que van en part
totes les setmanes,
sinó el diumenge que són sanes:
vegeu quin miracle!
Ja van besar el tabernacle
just a la santa creu.
Bé és cec qui per garbell no veu:
jo sé què dic,
Mai tingueu per amic
home que us estimi
i si el veieu morir de fam,
no l’ajudeu.
I quan voldràs prendre muller,
si està encetada
per vós no sigui menyspreada,
ja que així val més;
i si algú us en diu mal
digueu-li-ho també.
I si no ha arribat amb el sol post,
que jegui a fora;
quan la veureu tornar, si plora
i no està enrabiada,
abraceu-la, que a poca estona
fareu les paus.
No us complagueu d’home si no té clau
de la farina,
Tothom prengui aquesta doctrina,
ja que és molt bona:
“el marit ha de pintar la dona
i fer el llit”.
Si voleu que no us ho agraeixin
digueu veritats,
tots els absents són oblidats
així com si fossin morts.
Injúries fareu i putades
generalment,
i així tindreu gran estament
i bona fama,
i sereu lliure de la flama
que en infern crema,
I doncs, provat és el nostre tema,
Així us portarà Déu,
quan vós moriu, al regne seu
i us guardarà del mal,
la confessió general,
ja la sabeu:
“Del bé que en el món haureu fet
us en penediu,
retingueu les coses dolentes
mentre visqueu;
sobre tota cosa, suporteu
els homes rics
i aquells qui es fan amics vostres
quan en tenen necessitat”.
TEXT ORIGINAL EN CATALÀ ANTIC
Enllaç al text: https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-sermo
«Segueixca el temps qui viure vol;
si no, poria's trobar sol
e menys d'argent.»
Per ço que haja bon fonament
nostre sermó 5
digats ab gran devoció:
Ave Maria;
consell-vos que de tot lo dia
no en digats pus.
Lo tema que us be dit dessús 10
és prou notori,
e lloat per lo Consistori
dels grans doctors
e dels solemnes glossadors
de l'Escriptura. 15
Doncs, fets ab sobirana cura
ço que ausirets.
Jarnés alrnoina no farets,
que això us perdríets;
no us confessets, si dir devíets 20
les veritats;
e en dejú missa no ojats
ne begats poc.
Si volets hui haver gran lloc
llagotejats; 25
e privadea no vullats
de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta
d'aital vianda).
Haver no porets valor granda 30
si no robats.
Consciència no hajats
si volets viure.
Jarnés no farets la gent riure
si no sóts nici. 35
Treball llunyarets e desfici
de vostre cos;
e girats a tothom lo dors
qui lleal sia.
E no vullats haver paria 40
de pobra gent
si no us donen de llur argent
o us fan fermança.
Tomb d'aquella part la balança
on facen llum. 45
A tothom pagarets de fum,
a qui degats;
e jamés cosa no façats,
qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia, 50
serets del temps.
Ab l'enemic irets ensems,
e burlarets.
E si desig d'infants havets,
colets les festes. 55
Les dones que no són requestes
presats fort poc.
Ab l'hom qui haja lo bec groc
fets companyia;
e si bella muller havia, 60
dats-li entenent
que sóts son acostat parent,
o el fets compare;
e si lo marit haurà mare,
guardats-vos d'ella. 65
Si volets haver muller bella,
grassa e plena,
si batre us vol, parau l'esquena
o us morits tost.
Dona qui us faça mal respost 70
quan l'enquerrets,
gens per això no us ne lleixets,
que trufes són.
No us n'estigats per res del món
d'anar de nits. 75
E farets a tothom despits,
qui res vos diga.
La dona no val una figa
si no és lloçana,
e que certs jorns de la setmana 80
vaja per vila.
Siats de natura d'anguila
en quant farets.
E jamés no dejunarets
sinó durment. 85
No pot haver poc estament
l'hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
siats modorro.
A tothom donarets pel morro, 90
qui pler vos faça;
e si algun mal vos percaça,
aquell anlats.
Si en monestir privadejats,
tot és finat. 95
Si volets ésser mullerat
a vostra honor ,
no hi entrevinga corredor,
mas qualque dona
a qui sia feta part bona 100
de les cillades.
I jugarem a les canviades
de les mullers.
Ab viudes haurets diners,
si us hi feixats; 105
car, puix han llurs marits robats,
si ho sabets fer,
pujar-vos han a cavaller
o a ric-hom.
Jamés no porets ésser prom, 110
si no sóts sord.
Si volets estament en cort,
siats frescal.
Si veets hom que faça mal,
no el ne reptets. 115
En tots los consells que darets
fets nas de cera.
E mostrarets amistat vera
a qui us fa nosa;
e puix trametets-li aital cosa 120
que breu se'n vaja,
o que de son estament caja,
que es trenc lo coll.
La gent vos tendra per hom foll,
si no guanyats 125
o la muller no computats;
puix guany aport,
lleixats-la s'anar al deport
en nom de Déu;
car vostra vida serà breu 130
si als ne fets,
A vostre amic farets retrets
dels plers passats;
e farets moltes malvestats
com haurets lloc. 135
Si us altats de la muller poc,
vaja al demoni,
e separats lo matrimoni
encontinent,
Males obres fets a la gent 140
e bon respost,
Si volets aconseguir tost
amor de dones,
totes, les àvols e les bones,
difamarets, 145
e faran ço que vos volrets
alegrement.
Si malcarat sóts e dolent,
e desastruc,
per tots temps serets pus astruc 150
en muller bella.
No menyspreets la dona vella
puix sia llisa,
majorment si entén la guisa
de l'arrear, 155
O si volets bones tractar
en qualque part,
dones hic ha que van en part
totes setmanes,
sinó el diumenge, que són sanes: 160
vejats miracle!
Puix van besar lo tabernacle
jus santa creu.
Bé és orb qui per garbell no veu:
jo sé què dic, 165
Jamés no tingats per amic
home que us am,
e si el veiets morir de fam,
no li aidets.
E quan muller pendre volrets, 170
si és encetada
per vós no en sia menyspreada,
car més ne val;
e si algú vos en diu mal
deils-lo-hi tantost. 175
E si no és venguda al sol post,
jaga defora;
quan la veurets tornar, si plora
ni és fellona,
abralçats-la, que a poca estona 180
farets la pau.
No us altets d'hom si no té clau
de la farina,
Tothom prenga aquesta doctrina,
car fort és bona: 185
«lo marit deu pintar la dona
e fer lo llit».
Si volets ésser mal graït
deits veritats,
Tots los absents són oblidats 190
així com morts.
Injúries farets e torts
generalment,
e puix haurets gran estament
e bana fama, 195
e serets quiti de la llama
que en infern crema,
E doncs, provat és nostre tema.
Aixi us port Déu ,
quan vós morrets, al regne seu 200
e us guard de mal,
la confessió general
ja la sabets:
«Del bé que en lo món fet haurets
vos penedits: 205
les malvolences retenits
mentre viscats;
sobre tota res camportats
los hòmens rics
e cells qui es fan vostres amics 210
quan ops vos han».
Creus que aquesta manera de comportar-se permet assolir l'èxit?
Descriu de quina manera s'han de tractar les dones segons el sermó. Creus que aquesta mentalitat encara existeix actualment?
Què creus que deu voler dir Metge quan parla de tenir "natura d'anguila"?
Quins consells dona per a les amistats?
Digues quin consell t'ha cridat més l'atenció i per què.
PDF sobre Bernat Metge i l'humanisme