Oda a Espanya (Maragall)

ODA A ESPANYA 

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill 

que et parla en llengua - no castellana; 

parlo en la llengua - que m'ha donat 

la terra aspra: 

en aquesta llengua - pocs t'han parlat; 

en l'altra, massa. 

T'han parlat massa - dels saguntins 

i dels que per la pàtria moren: 

les teves glòries - i els teus records, 

records i glòries - només de morts: 

has viscut trista. 

Jo vull parlar-te - molt altrament. 

Per què vessar la sang inútil? 

Dins de les venes - vida és la sang, 

vida pels d'ara - i pels que vindran: 

vessada és morta. 

Massa pensaves - en ton honor 

i massa poc en el teu viure: 

tràgica duies - a morts els fills, 

te satisfeies - d'honres mortals, 

i eren tes festes - els funerals, 

oh trista Espanya! 

Jo he vist els barcos - marxar replens 

dels fills que duies - a que morissin: 

somrients marxaven - cap a l'atzar; 

i tu cantaves - vora del mar 

com una folla. 

On són els barcos? - On són els fills? 

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: 

tot ho perderes, - no tens ningú. 

Espanya, Espanya, - retorna en tu, 

arrenca el plor de mare! 

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal; 

que el plor et torni fecunda, alegre i viva; 

pensa en la vida que tens entorn: 

aixeca el front, 

somriu als set colors que hi ha en els núvols. 

On ets, Espanya? - no et veig enlloc, 

No sents la meva veu atronadora? 

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? 

Has desaprès d'entendre els teus fills? 

Adéu, Espanya! 

(Joan Maragall, dins Poesies, 1898)