Factors que determinen els registres

Tot parlant és "multiestilístic": pot emprar diferents registres segons diversos factors. 

Els factors que determinen els registres són:

• El tema de la conversa (camp)

• El nivell de formalitat (tenor)

• El canal (mode)

• L’objectiu comunicatiu

Els registres bàsics són:

• La llengua científica: empra mots tècnics, sol ser escrita i té un grau de formalitat alt.

• La llengua literària: té una voluntat estètica, està planificada i és elaborada.

• El registre formal neutre (l’estàndard): varietat creada per a la comunicació entre tots els parlants d’una comunitat. S’utilitza per a la comunicació pública i l’ensenyament. En català hi ha dos estàndards, el que emana de l’IEC i l’estàndard valencià. 

• La llengua col·loquial: s’empra en situacions quotidianes; és el més utilitzat. 

• El registre vulgar: registre d’ús quotidià en el qual es transgredeix la norma lingüística (barbarismes, frases incorrectes, insults…). El català vulgar és el català castellanitzat o “catanyol”. 

• Els argots: llenguatge col·loquial específic d’un grup de persones o sector social: l’argot dels adolescents, actualment, per exemple, està ple d’anglicismes.