Crònica de Ramon Muntaner

ADAPTAT AL CATALÀ ACTUAL PER JOSEP MAS

La defensa de Gal·lípoli

Vaig ordenar la defensa durant tota la nit. I la defensa va ser així preparada: vaig fer armar totes les dones que hi havia (que les armes que teníem eren escasses) i van ordenar-se a les muralles; i a cada part de la muralla vaig posar-hi un mercader, d'aquells mercaders catalans que hi havia, que les dirigissin; i vaig preparar per tots els carrers mitges bótes de vi ben temprat, amb menjar i pa perquè en mengés i begués qui en volgués, ja que sabia bé que el poder de l'enemic de fora era tan gran, que no ens deixaria anar a menjar a casa. I després vaig ordenar que totes fossin guarnides amb armadures, que jo sabia que els genovesos anaven ben provistos de ballestes i que dispararien molt; ja que ells només tenen una manera de lluitar, no fan sinó que disparar a tot i a dret, i despendre més munició en una batalla que no farien els catalans en deu; i així vaig fer preparar a tothom. (...)

I d'altra part, vaig preparar els metges que teníem, que estiguessin preparats de curar a cadascuna allà on fos ferida, de tal manera que pogués tornar a la batalla. (...) Què us diré? La batalla va ser molt dura, i les nostres dones, amb cairells i pedres (que havia fet posar al mur i a les barbacanes) defensaven tan règiament que era una meravella. Que en veritat, que trobaves dones que tenien cinc ferides a la cara que, encara defensaven així com si no tinguessin cap mal.

I després, al cap de dos dies, la host almogàver va tornar, i ens van trobar a totes embenades i ferides, i foren molt penedits de no haver-hi estat. Tanmateix, ens vam alegrar tots els uns amb els altres, i vam fer grans processons a retre gràcies a Déu de les victòries que ens havia donat. I ells ens van donar a tots bona part d'allò que havien guanyat, així que tots, a la mercè de Déu, érem rics.

Crònica de Ramon Muntaner

 TEXT ORIGINAL

La defensa de Gal·lípoli

Jo ordoné ma defensó tota la nuit. E la defensó fo així ordonada: que jo fiu guarnir totes quantes fembres hi havia (que de les armes havíem assats), e ordoné-les als murs; e en cascuna part del mur jo ordoné un mercader, d'aquells mercaders catalans que hi havia, que fossen ordonadors d'elles; e ordoné per tots los carrers miges bótes de vi ben temprat, ab vernigat, e molt pa qui menjàs e begués qui en volgués, que ben sabia que el poder era tan gran defora, que no ens lleuria d'anar menjar a casa. E puis ordoné que tothom fos guarnit de cuirasses, que jo sabia que els genoveses anaven ben bastats de passadors e que en desprendrien molts; que ells han una manera que no fan sinó trer a la basta, e desprendre més cairells en una batalla que no farien catalans en deu; e així fiu tothom guarnir. (...)

E d'altra part, ordoné los metges que havíem, que esteguessen aparellats d'adobar cascun con seria nafrat, en guisa que tantost pogués tornar a la batalla. (...) Què us diré? La batalla fo molt forts, e les nostres fembres, ab cantals e pedres (que jo havia moltes fetes metre al mur e a la barbacana), defensaven tan règeu que meravella era. Que en veritat, que fembra s'hi trobà que havia cinc cairellades en la cara que, encara defensava així con si no hagués mal. 

Els genovesos van ser derrotats.

E puis, a cap de dos jorns, la host tota venc, e atrobaren-nos tots carafeixats e nafrats, e foren molt despagats con no hi eren estats. Emperò alegram-nos tuit los uns ab los altres, e fem grans professons a retre gràcies a Déu de les victòries que ens havia donades. E ells faeren-nos a tuit bona part d'açò que havien guanyat, així que tuit, la mercè de Déu, érem sobre-rics.