El Noucentisme

Què és el Noucentisme?

Es considera el punt de partida del Noucentisme l'any 1906, coincidint amb una sèrie de fets importants d'aquest moviment: l'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba, etc. I per bé que un temps abans s'entreveu ja el decliu del moviment (fugida de Carner, escissió de la Lliga i sorgiment d'Acció Catalana, defecció d'Ors...) cal considerar que l'any 1923, amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera, s'acaben les realitzacions noucentistes, encara que alguns dels seus aspectes ideològics perduraran amb divers grau d'intensitat. Es fàcil observar encara l'empremta noucentista, no tant en manifestacions literàries com en alguns programes o activitats polítiques i socials. 

Es pot definir el Noucentisme com aquell fenomen que entre les dates abans esmentades tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de la burgesia catalana i procura dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes complexos i variats que possibilitin la viabilitat de l'acció reformista que es proposen.

Amb freqüència s'ha tractat Modernisme i Noucentisme com a dos moviments antagònics, com un trencament ideològic i estètic total. No és ben bé així; cal recordar que alguns dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme -Pompeu Fabra, Carner, Ors- havien participat de manera assídua en projectes i activitats modernistes i que posteriorment s'incorporaren a les files del nou moviment. Un dels elements bàsics que marca el canvi entre els dos períodes és el pas de l'amateurisme a la professionalització, o si es vol, de l'espontaneïtat i el voluntarisme a la institucionalització.

Es tractava de crear una nova orientació en l'ordre político-social i del pensament com a conseqüència de la consolidació del catalanisme polític. Així intel·lectuals i burgesia -forces culturals i polítiques- es posen d'acord per tirar endavant un projecte polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota la disciplina d'un partit, la Lliga Regionalista, dirigida per Prat de la Riba i s'expressen, sobretot, a través de les pàgines de "La Veu de Catalunya".

Quatre personatges sobresurten en els procés d'implantació de les propostes noucentistes:

1. Enric Prat de la Riba, que d'una manera gairebé hegemònica durant un llarg període organitzà l'activitat nacionalista catalana, entesa com una intervenció total en tots els àmbits del país; primer des de la Diputació de Barcelona i més tard des del poder que li conferia ser el president de la Mancomunitat.

2. Eugeni d'Ors, que es constituí en el principal ideòleg i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través del seu Glosari.

3. Josep Carner, que es converteix en l'escriptor -el poeta- capdavanter de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural i literari.

4. Pompeu Fabra, que des de l'Institut d'Estudis Catalans pot enllestir la reforma ortogràfica i tirar endavant el procés de normalització de la llengua catalana.