VERSIÓ ADAPTADA PER MI AL CATALÀ ACTUAL

Em ve molt de gust el joi i l'amor i el cant

I

Em ve molt de gust el joi i l'amor i el cant

i l'alegria, l'esport i la cortesia,

que el món no té cosa més rica ni bona

que em pogués fer més feliç;

doncs jo sé bé que midons té les claus

de tots els bens que jo desitjo i espero,

i res d'això sense ella no puc haver.

II

Sa gran valor i el seu semblant humil,

son gentil parlar i sa bella companyia,

m'han fet sempre voler la seva senyoria.

Més que d'altra que hagi vist després o abans;

I si el seu cor amorós i suau,

en sa mercè no em vol retenir,

ja l'Amor no em pot fer mon plaer.

III

Tant he volgut sos besos i sos abans,

He desitjat a ella i sa companyia

que ja no crec, si allunyar-me'n volgués

que ja se'n pogués partir el mau talant;

I si jo n'he dit l'honor, el bé i la lloança,

no em pots per mentider tenir,

que amb sa valor sap ben provar ma veritat.

IV

Bella dona, cortesa i benestant,

amb segur seny, sense blasme i sense follia,

Si tot i que no us veig tan sovint com voldria.

Mos pensaments alleugen mos afanys,

en que em deleito, em sojorno i reposo;

I quan no us puc veure amb els ulls

us veig igualment pensant-vos dia i nit.

V

Sabeu per què no viro ni em balancejo.

del vostre amar, ma bella estimada?

Perquè ja no em cal dubtar, si jo us tingués,

que barregéssiu falsia ni enganys;

Per això jo prefereixo, encara que sols ho albiro

que vós pugueu estar a la meva necessitat

abans que una altra besar, abraçar o tenir.

VI

Doncs si jo ja em veig dins vostres braços tancat

si tots dos ens semblem en un sol voler,

em meravella on em podria el joi caber. 

(Adaptació feta per Josep Mas)

VERSIÓ ORIGINAL EN CATALÀ ANTIC

Tant m'abelis joys, et amors e chans

I

Tant m'abelis joys, et amors e chans,

Et alegrier, deport e cortezia,

Que'l mon non a ricor ni manentia

Don mielhs d'aisso.m tengures per benanans;

Doncs, sai hieu ben que midons ten las claus

De totz los bens qu'ieu aten ni esper,

E ren d'aisso sens lieys non puesc aver.

II

Sa grans valors e sos humils semblans,

Son gen parlar e sa belha paria,

M'han fait ancse voler sa senhoria.

Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni d'abans;

E si.l sieu cors amoros e suaus,

En sa merce no.m denha retener,

Ja d'als Amors no.m pot far mon plazer.

III

Tant ai volgut sos bes e sos enans,

E dezirat lieys e sa companhia

Que ja no cre, si lonhar m'en volia,

Que ja partir s'en pogues mos talans;

Et s'ieu n'ai dic honor ni be ni laus,

No m'en fas ges per messongier tener,

Qu'ab sa valor sap ben proar mon ver.

IV

Belha dompna, corteza, benestans,

Ab segur sen, ses blasm'e ses folhia,

Sitot no-us vey tan soven cum volria.

Mos pessaments aleuja mos afans,

En qu'en delieyt e.m sojorn e.m repaus;

E quan no.us puesc estiers dels huelhs vezer,

Vey vos ades en pensan jorn e ser.

V

Sabetz per que no-m vir ni no-m balans.

De vos amar, ma belha douss'aimia?

Quar ja no-m cal doptar, si hie.us avia,

Que mesclessetz falsia ni enjans;

Per qu'ieu am mais, quar sol albirar n'aus

Que vos puscatz a mos ops eschazer

Qu'autra baizar, embrassar ni tener.

VI

Doncs, s'ieu ja.m vey dins vostres bratz enclaus

Si qu'ambeduy nos semblem d'un voler,

Meravil me on poiria.l joy caber.

(Text original de Berenguer de Palou)

Versió musicada del poema de Berenguer de Palou: Tant m'abelis joys, ets amors e chans