L'imperialisme lingüístic espanyol

Històricament Espanya ha actuat a través de la conquesta i la imposició. Ja des de l'època del regne de Castella, la política del regne era assimilacionista i centralitzadora. El 1812 (època del nacionalisme, quan els pobles es defineixen a si mateixos) es va fer la primera Constitució espanyola a Cadis. En aquesta Constitució, es parla d'Espanya com una sola Nació amb una sola llengua comuna. Aleshores Espanya era un gran imperi, que dominava gran part del món, en el qual hi havia moltes llengües i identitats. Però qualsevol llengua, identitat o manera de pensar que no estiguessin d'acord amb l'imperi eren amenaces que s'havien d'eliminar. 

Lingüísticament parlant, l'espanyol o castellà ha eliminat centenars de llengües ameríndies i també llengües de la península ibèrica, com ara l'aragonès. Aquesta mentalitat imperialista va lligada estretament a què és ser espanyol, ja que apareix en els moments en què Espanya es defineix com a poble. Aquesta mentalitat d'Imperi va continuar tot i perdre totes les colònies i que tots els països d'Amèrica s'independitzessin (això sí, després que el castellà ja hagués esborrat gran part de les seves llengües). 

Mostra d'això és que Franco, quan es reuní amb Hitler, li demanà tornar a tenir les antigues colònies espanyoles un cop guanyessin la guerra. Hitler, després d'això no va voler sentir parlar més de Franco. D'aquesta mentalitat en trobaríem molts exemples. Un insult típic durant la dictadura franquista era "habla en el idioma del imperio" o "habla en cristiano".  Aquesta mentalitat imperialista, d'imposar per la força i veure el país només com una sola identitat i una sola llengua, perviu encara actualment amb molta força. 

El model de respecte lingüístic: el pactisme català

El Principat de Catalunya històricament ha actuat amb un tarannà molt diferent: el pactisme era la manera de fer política i avançar com a societat. A Catalunya es formen els "Consells de Pau i Treva" per tal d'arribar a solucions parlades abans d'anar a la guerra. També és dels primers llocs on neixen parlaments que representen la població. La Generalitat de Catalunya, per exemple, és la institució política més antiga encara en funcionament del món, i actualment ja anem pel president número 131. 

Aquest tarannà s'aplicava també a les conquestes: a diferència de Castella, cada territori conquerit durant la reconquesta o l'expansió Mediterrània es conformava com un nou regne i es mantenien les seves tradicions, lleis i llengües: Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Ducat d'Atenes i Neopàtria...  Per aquest motiu el català no es parla actualment a tots aquests indrets del Mediterrani que es van conquerir, perquè no es va imposar. Trobem, però una excepció: l'Alguer. A l'Alguer, Pere III va haver d'imposar la força als seus habitants després d'una revolta dura, i encara avui es parla català en aquesta ciutat. Això és una petita explicació de com la imposició d'una llengua pot fer alterar completament la llengua d'una societat i que 700 anys després parlant la llengua imposada.