Citacions Del Tirant - "Qui oblida lo passat, oblida a si mateix"

(Diafebus C119) - Amar és condició natural a la naturalesa humana (...) el valor de l'home es veu quan, caigut en desgràcia, sap sofrir les adversitats de l'amor amb virtut i energia.

(Tirant C120) La fortuna sempre va en contra dels que amen com han d'amar.

(Viuda Reposada C127) I molt millor us seria, filla meva, que us moríssiu estimant l'honestedat que no pas viure vergonyosament.

(Estefania C127) Tenim tres maneres d'amor, que són: virtuós, profitós i viciós. El primer, virtuós i honrós, és quan algun gran senyor (...) estima una donzella , per ella és un gran honor (...). El segon amor és profitós. És quan algun gentilhome o cavaller  (...) ama una donzella i, fent-li regals, fa fer-li el que ell vol. Ella només l'amarà pel seu profit. El tercer amor és el viciós, quan la donzella ama el gentilhome o cavaller pel seu delit. Ell us convenç amb paraules molt agradables que us donen vida per un any, i que, si van més endavant i us acaben portant al llit encortinat i als llençols ben perfumats, podeu estar-vos-hi tota una nit d'hivern. Un amor com aquest em sembla molt millor que cap dels altres.

(Estefania C127) Totes nosaltres som per naturalesa de tres qualitats. La primera que totes som cobdicioses; la segona, geloses; la tercera luxurioses. Primer de tot, l'home de bons sentiments ha de procurar saber quina d'aquestes qualitats domina en la dona que ama. 

(Estefania C127) Quan la dona surt del ventre de la seva mare, al front porta escrit amb lletres d'or Castedat.

(Diafebus C127) Ai, bona senyora! -va dir Diafebus-. Tirant ha dut el foc aquí, i no n'ha trobat.

(Estefania C146) Amor iguala les voluntats, i a l'indigne fa digne de ser amat.

(Estefania C146) I us condemnaran a l'exili a l'illa dels Pensaments, on mai ningú troba repòs.

(Diafebus C146) No dona qui té, sinó qui hi té costum.

(Carmesina C162) Perquè el que comença malament, malament acaba.

(Plaerdemavida C163) Realment, té un gran dolor, en despertar-se, qui ha tingut un bon somni.

(Plaerdemavida C189) I aquella cosa que s'ama, com més es veu, més agrada. (...) cap bé present s'ha de deixar per al futur, ni patir mal pel bé futur.

(Narrador C189) I de tals com aquestes que us he dit (dones traides per amor), n'hi havia moltes. I cadascuna tenia un fuet a la mà, i el cavaller que fessin caure per terra en el combat, el portaven a la tarima i la sàvia Sibil·la li dictava sentència de mort, dient-li que era perquè havia defraudat amor i tot el seu poder. Les altres dones i deesses s'agenollaven a davant de Sibil·la i li demanaven la gràcia que no morís, i que la sentència fos canviada per assots. I ella assentia als precs de tantes senyores, i desarmaven el cavaller davant de tothom i després el ben fuetejaven, i així el feien baixar de la tarima a terra. Tots els que eren tirats a terra en el combat tenien aquest premi.

(Plaerdemavida C214) No sap la vostra senyoria que després del pecat ve el penediment? (...) Roma no es va fer en un dia. (...) s'hi ha de posar una mica de força perquè se'n vagi el temor, que ve del desconeixement. 

(Plaerdemavida C214) (Sobre els homes) I teniu que al principi sou bons i al final sou dolents, igual que la mar, que quan hi entres trobes l'aigua suau; i després, quan ja sou molt endins, us trobeu la tempesta. Així és al començament de l'amor, que sou suaus, i després aspres i terribles.

(Viuda Reposada C123) L'experiència demostra a les persones intel·ligents que han de fer servir més el seny que la voluntat. I com més altesa i dignitat tenen les persones, més virtuoses i perfectes han de ser.

(Narrador C231) I encara que tenia una figura bella i ben formada (la Viuda reposada), les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.

(Tirant C233) En temps d'adversitats els parents i els amics es tornen enemics.

(Tirant C233) Tot el que em passa no és més que por de la vergonya. (...) Així que em despullo del temor i la vergonya i em vesteixo d'amor i de pietat. 

(Plaerdemavida C233) Sigueu el que sou.

Violació (o no) al Tirant

És evident que no hi ha consentiment i que, tal com està plantejada la situació, des d'una perspectiva actual hauríem de considerar-ho una violació. Ara bé, no veig tan clar que l'objectiu de Martorell fos presentar-ho com a tal. 

Són molts els arguments que em fan pensar això. Per exemple, quan Estefania executa les seves bodes sordes amb Diafebus, ella també parla en aquests termes cap a Diafebus: "Ves-te'n, cruel amb poc amor, que no tens ni pietat ni misericòrdia de les donzelles, fins que els has violada la castedat. (...) has volgut robar la despulla de la meva virginitat " C163. I després segueixen estant tan amorosos entre ells. De fet, el mateix passa quan Tirant "amb la força de les armes va entrar en el castell", després diu que "Els dos amants es van passar tota la nit en aquelles benaventurades distraccions en què solen estar els enamorats" C437. Sembla que Martorell dibuixa l'amor com un combat en què l'home ha de conquerir l'estimada i l'estimada ha de defensar la seva virginitat, que li és el bé més preuat, com qui defensa el castell d'un setge. 

De fet, Martorell tenia molt present la importància de la virginitat i la seva defensa. Va anar a Londres per un plet que va tenir per unes falses bodes sordes de la seva germana, que havia estat desflorada i després el cavaller no es va voler casar amb ella. Tan important és la virginitat que apareix en diversos fragments, i per boca de molts diversos personatges: (Estefania C127) "Quan la dona surt del ventre de la seva mare, al front porta escrit amb lletres d'or Castedat". (Viuda Reposada C127) I molt millor us seria, filla meva, que us moríssiu estimant l'honestedat que no pas viure vergonyosament.

I Tirant, al contrari de Diafebus, es mostra molt tímid al principi (o hauríem de dir "cavalleresc"?), i no vol executar el seu amor. De fet, al C228 diu que mai forçaria una dama: "¿Qui pot pensar que jo fes tal força contra la voluntat de tal donzella, que amo més que la meva pròpia ànima? Quan la veiés plorar o angoixar-se en un cas així, abans donaria l'ànima a l'enemic que fer-li una espurna d'enuig i de mal". Són Plaerdemavida i Estefania les que diuen a Tirant que ha de ser decidit si vol triomfar en l'amor: C229 "Tirant, Tirant, mai en batalla sereu ardit ni temut si amant dona o donzella no hi barregeu una mica de força, i encara més si no ho volen fer". Plaerdemavida, en aquest sentit, és la més agosarada i arriba a apuntar que a les dones els agrada ser forçades.

També trobem diverses escenes on actes que avui consideraríem masclistes, al llibre són descrits com si fossin escenes d'humor. Per exemple, quan l'emperador festeja amb Plaerdemavida i aquesta el reprèn severament inclús davant l'emperadriu, però sembla que tots s'ho prenen de broma. I és que el segle XV està ple "d'humor" masclista (mostres en són l'Espill de Jaume Roig, els textos dels frares mendicants -Eiximenis, Corella- "El sermó" de Metge...). Aquestes situacions feien gràcia a un "públic", uns lectors que eren majoritàriament masculins.

Crec, per tant, que Martorell no vol reproduir una violació; sinó, més aviat, una escena amb certa "comicitat". Crec que vol rebaixar el to d'un moment "vehement" de l'obra i convertir-lo en una situació incòmoda, còmica... Es diu que el Tirant és la primera novel·la moderna per portar els personatges al pla de la realitat: Tirant és "patós" i pateix situacions vergonyoses, l'amor "dels que amen com cal" fracassa mentre que triomfen amors molt més qüestionables èticament parlant, etc. És un baixar a la realitat, tocar de peus a terra. Tirant en primera instància no vol ni pensar a usar la força per mantenir relacions amb Carmesina; però Plaerdemavida li diu, "escolta noi, si no t'hi poses, no aconseguiràs res". Crec que per Martorell no és violació. Dibuixa aquesta reacció de la nena perquè ha perdut el combat de protegir el seu bé més preuat, que era la seva castedat, i més tenint en compte que era una princesa. 

Bé, doncs aquesta és la meva opinió sobre el tema: des d'una perspectiva actual és clarament una violació, i també el que fa Diafebus, posats a dir; però no crec que la idea de Martorell fos aquesta. He trobat per Internet, un text que, sobre això, diu:

"En aquest cas, doncs, també hi ha una certa violència barrejada amb sexe. Això, que ara ens sembla reprovable, no es veia pas així a l’època medieval. Les arts d’amor expliquen que si una dona no vol besar un home, per exemple, l’enamorat ha de forçar una mica, perquè les dones es neguen a concedir d’entrada allò que els agrada. Sembla que hi ha la creença que a l’hora de tenir relacions, l’ús de la força és imprescindible."

Josep Mas