Les cròniques són la mostra historiogràfica en llengua vulgar més important de l’Europa medieval. Ens permeten seguir i comprendre el desenvolupament de la societat catalana al llarg d’aquests segles. En aquest període ja trobem conformat els territoris actuals del domini lingüístic del català a la Corona d’Aragó. La Corona esdevé una potència mediterrània que s’expandirà a Sicília, Itàlia i Grècia; i exercirà la seva influència als ports més importants de la Mediterrània. En l'àmbit social i econòmic, és una època de creixement. A poc a poc les ciutats guanyen importància i els reis van acumulant més poder. 

Aquesta societat necessita conservar els esdeveniments col·lectius a través del vehicle que l’agermana: el català. La llengua parlada pel poble i per la cort esdevé un element de cohesió nacional. El català és la llengua dels reis del Casal de Barcelona i de l’administració de la Corona d’Aragó. La gran quantitat de textos que emanen de la cort, creen un model de català que anomenem català cancelleresc. 

Catalunya comença a ser considerada com una nació a les cròniques. En aquesta època, es crea un aparell polític i constitucional: constitucions catalanes (1283) i les corts permanents (1359) de la Diputació del General (Generalitat). Els Consolats de Mar (disposicions de dret marítim i comercial) posen les bases de l’expansió comercial de la Corona. 

La Gesta comitum barcinonensis et regnum Aragoniae, escrita a finals del segle XII, tracta dels fets històrics des de l’origen de Catalunya. És la crònica oficial del període dels comtes de Barcelona. No té elements llegendaris i és més verídica. Introdueix un element característic de la historiografia: l’amor al país.