Embedded Files
@motspregons
El rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia)
El rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia)
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, 1578 – Vallfogona de Riucorb, 1623) fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins al triomf de la Renaixença. Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana .
Imatge del rector de Vallfogona
Fitxa - El rector de Vallfogona.docxFitxa del rector de Vallgofona
Continguts d'aquesta pàgina:
Continguts d'aquesta pàgina:
POEMES
POEMES
"Soneto" o "Brama ocupada de rabioses penes"
"Soneto" o "Brama ocupada de rabioses penes"
El poema descriu, a partir dels diversos sentits del verb “bramar”, el rugit del lleó, el brogit del mar, el fragor de la tempesta i els crits de les Fúries, per concloure amb l’acudit que pròpiament són els ases que bramen. En definitiva, el sonet no fa sinó explanar els significats del verb amb l’ordre lògic invertit, és a dir, acabant amb el sentit més comú. El que en resulta és una altra paròdia dels recursos poètics. Notem que la imatge dels versos 5-8 serà reaprofitada al poema «Ara baixes la vista envers la immunda». Enllaç del poema a NISE.cat
Brama, ocupada de rabioses penes, del fort lleó la natural feresa quan l’astut caçador, ab sa destresa, lligat lo deixa ab trampes i cadenes;
brama ab mil boques de bromera plenes en senyal de sa fam i sa bravesa lo mar, que aprés que es menja la riquesa escup la nau, com os, en les arenes;
brama lo cel, si ab qualitats contràries los elements en ses regions s’alteren, ab què l’aire condensen, i l’inflamen;
bramen les infernals i temeràries Fúries, que el fi de son dolor no esperen; però més pròpriament los àsens bramen.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
brama ab mil boques de bromera plenes en senyal de sa fam i sa bravesa lo mar, que aprés que es menja la riquesa escup la nau, com os, en les arenes;
brama lo cel, si ab qualitats contràries los elements en ses regions s’alteren, ab què l’aire condensen, i l’inflamen;
bramen les infernals i temeràries Fúries, que el fi de son dolor no esperen; però més pròpriament los àsens bramen.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
Onades embravides
Imatge d'un ase bramant
"Al lector" o "Ara baixes la vista envers la immunda"
"Al lector" o "Ara baixes la vista envers la immunda"
Exhibició retòrica i de coneixements astronòmics que desemboquen en un estirabot inesperat a l’últim vers. Aquest sonet obre totes les edicions de Vicent Garcia i alguns manuscrits antics, com una declaració de principis en favor de la literatura burlesca. Enllaç del poema a NISE.cat
Ara baixes la vista envers la immunda gruta de l’univers, alberg de pena, on jamai s’avingué la llum serena ab les tenebres de la nit profunda;
ara en lo cel, que de claror abunda, mires del signes la dorada vena, i en la gran bola d’alimàries plena les pollegueres fermes on se funda;
ara te’n vages a la terra freda, a qui lo Sol ab raigs escassos mira, o a la que més de l’equinocci abrase, entres en mar tempestuosa o queda, en terra estigues, sossegat o ab ira: sempre, pio lector, seràs un ase.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
ara en lo cel, que de claror abunda, mires del signes la dorada vena, i en la gran bola d’alimàries plena les pollegueres fermes on se funda;
ara te’n vages a la terra freda, a qui lo Sol ab raigs escassos mira, o a la que més de l’equinocci abrase, entres en mar tempestuosa o queda, en terra estigues, sossegat o ab ira: sempre, pio lector, seràs un ase.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
"Queixa's l'autor de l'abundància de poetes"
"Queixa's l'autor de l'abundància de poetes"
L’autor satiritza l’existència de tants versificadors al seu temps a partir de la imatge de les muses cansades de plantar llorers per poder fer corones per a tots.
Plantant llorers junt a les cristal·lines limfes que foren del Pegàs unglades estaven una d’estes matinades les muses, fetes unes clavellines. Véu-les Apol·lo i, com ja les divines colors d’aquelles cares delicades mostrassen clarament quant fatigades restaven de plantar, les pobres nines,
volgué’ls dar entenent que s’ofenia de trobar-les a totes tan distretes dels oficis tocants a ses persones;
i, per disculpa, li digué Talia: «Senyor, són tants los que es fan vui poetes que ens falten los llorers per a corones».
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
volgué’ls dar entenent que s’ofenia de trobar-les a totes tan distretes dels oficis tocants a ses persones;
i, per disculpa, li digué Talia: «Senyor, són tants los que es fan vui poetes que ens falten los llorers per a corones».
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
Poeta laureat, en aquest cas, imatge de Petrarca
Escena bucòlica de nimfes
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
L’autor descriu la visió d’una dama de cabells negres, a qui anomena Flora, pentinant-se en un terrat amb una pinta d’ivori. El contrast entre el negre dels cabells i el blanc de la pinta i de la pell és comparat hiperbòlicament a una lluita aferrissada. Enllaç del poema a NISE.cat
Ab una pinta de marfil poliasos cabells de finíssima atzabeja,a qui los de or més fi tenen enveja,en un terrat, la bella Flora, un dia;
entre ells la pura neu se descobriadel coll que, ab son contrari, més campejai, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplavalo dolç combat, que ab estremada gràciaaquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m'alteravai, temerós de alguna gran desgràcia,de pendre'ls treves ganes me venien.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
entre ells la pura neu se descobriadel coll que, ab son contrari, més campejai, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplavalo dolç combat, que ab estremada gràciaaquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m'alteravai, temerós de alguna gran desgràcia,de pendre'ls treves ganes me venien.
Francesc Vicent Garcia (Sonet)
Vídeo explicatiu del poema (1r de batxillerat) fet per Josep Mas
TASQUES ESPECIALS: '23 ANY DEL RECTOR DE VALLFOGONA
TASQUES ESPECIALS: '23 ANY DEL RECTOR DE VALLFOGONA
1r de BATXILLERAT
1r de BATXILLERAT
Realitzar un vídeo per grups de 4 persones sobre un poema del Rector de Vallfogona.
No ha de ser una simple recitació: cal que hi hagi un "concepte", una idea original darrere del vídeo. Tots els integrants del grup han d'intervenir-hi. Poden haver-hi diferents escenaris, actuacions, música de fons, subtítols i imatges.
Data d'entrega: dilluns 17 d'abril.
A la dreta: exemples de vídeos conceptuals de poemes (Elogi del viure- Maragall i Elogi dels diners-Anselm Turmeda) realitzats per alumnes de 4t i 3r d'ESO respectivament.
------------------------------->>>
3r d'ESO
3r d'ESO
Realitzar un poema satíric a l'estil del Rector de Vallfogona a partir d'un dels seus poemes.
1a sessió: lectura i comprensió dels poemes del Rector de Vallfogona.
2a sessió: escriure un poema vallfogonesc.
3a sessió: lectura dels poemes satírics. Comptarà per nota del 3r trimestre.
1r d'ESO
1r d'ESO
Realitzar un mural en grups de 4 persones sobre el Rector de Vallfogona a partir d'un dels poemes treballats a classe.
1a sessió: lectura i comprensió dels poemes del Rector de Vallfogona.
2a sessió: elaboració del mural en grups.
3a sessió: temps per acabar el mural. Al final de la classe presentar els murals a classe. Comptarà per nota del 3r trimestre.
Page updated
Google Sites
Report abuse