@motspregons
(València, 7 gen. 1836 — València, 2 jul. 1911) Poeta, periodista i polític. Poeta i autor dramàtic en castellà en la seva joventut, la influència de Marià Aguiló el decantà pel català (1857). Fou president (1880) i mantenidor (1866) dels Jocs Florals de Barcelona i mantenidor dels de València (1905), en què guanyà la flor natural (1879, 1887, 1907). Membre fundador de Lo Rat-Penat (1878) i president de l’entitat (1879-80), en la qual influí fortament. Contrari a la politització del catalanisme, aconseguí durant anys de mantenir el valencianisme dintre la docilitat culturalista, bé que fou conscient del fracàs —fins i tot en el pla cultural— de la seva posició regionalista.
Aquest poema és escrit per Teodor Llorente. En aquest poema l'autor descriu el paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià des de el primer moment que el va veure i hi va viure. Per tant, l'autor explica la transformació d'aquest paisatge: des d'haver-hi un autèntic barranc fins a ser un conreu de tarongers i travessat per sèquies. També ens descriu el mas on va viure ell mateix i les vivències que hi tingué allà amb una aguda reflexió sobre el pas del temps. De fet, el poema és una exaltació de la vida natural: un mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida.
Respecte la mètrica i la forma del poema, consta de quatre cobles de vuit versos octosíl·labs respectivament i amb un esquema de rima 8A 8B 8B 8A 8A 8C 8C 8A.
I finalment, en aquest poema s'hi poden detectar diferents mots de parla de les comarques valencianes, com ara "sa xillerissa".
El romanticisme arribà a partir del 1830 però no fou fins a partir de la dècada de 1860 que diversos autors començarien a escriure en valencià. Destaca l’escriptor Teodor Llorente, que crearia “Lo Rat Penat” (1878), una organització amb la intenció de difondre la Renaixença al País Valencià. Des d’aquesta institució s’organitzaren Jocs Florals en català i castellà. El moviment fou controlat pels conservadors.
L’entrada del romanticisme començà el 1833 amb la revista “La Palma”. Els autors de les illes van estar connectats amb el Principat. A partir de la dècada del 1860, i gràcies als Jocs Florals, van aparèixer escriptors com ara Marià Aguiló o Pons i Gallarza, que es van comprometre amb la Renaixença. Tenien un plantejament conservador. Més endavant trobarem poetes com ara Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins.
(Teodor Llorente, 1833)
Busca el significat de les següents paraules i expressions: algadins, flaire, teuladí, ouir, enxisa (encisa), xillerissa, anega, espills, brins, a joca i gojar. Pots buscar-les al DCVB (Diccionari català-valencià-balear).
Quina noció estètica del romanticisme destaca més en aquest poema? justifica la resposta.