@motspregons
DCVB- Diccionari Català - Valencià - Balear
sine qua non: “condició sense la qual no”, requisit indispensable. enllaç
ipso facto: “pel mateix acte”, és a dir, immediatament. enllaç
carpe diem: “aprofita el dia”. És un tòpic literari, emprat especialment durant l’edat moderna, que anima a viure el present al màxim deixant de banda el futur. enllaç
cum laude: “amb lloança, amb elogi”, màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude. enllaç
urbi et orbi: “per a la ciutat i per al món”. Fórmula utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic. enllaç
casus belli
alter ego
a priori / a posteriori
de facto / de iure
mea culpa
rigor mortis
per capita
ipso facto
statu quo
modus operandi
currículum vitae
referèndum
in vitro
delirium tremens
coitus interruptus
DCVB- Diccionari Català - Valencià - Balear
atzar, risc, avariat, albarà, a la babalà
domàs, escarlata, fustani, màrrega, setí
ambre o lambre, mese o almesc, laca
garbí, xaloc
aladroc
almadrava, xàvega
carraca, tarida, almirall, drassana
tara, gàlib, calafatar
astronomia, matemàtiques, medicina, àlgebra, alquímia,
zènit, algorisme
ràfec, rajola, racó, barri, raval
golfa/algolfa, alcova, atzucac
mesquita/mesquida, aljama, alfaquí, alcandora
albaneca, alquinal, saragüells
alamí, mostassaf, algutzir
alcalde, alcassaba o alcàsser
atovar i marjal, alqueria
sèquia, sènia, aljub, assut, caduf
dufa/aldufa, galdufa, assarb, tarquim, dula
albelló, alcavó, marjal, rambla
alfatara, arroya, sistar
alficós, bacora, carxofa, albardí
garrofera, taronja, alfarrassar
Segurament l’influx germànic sobre el català va més enllà dels mots: podria ser que la fonètica catalana fos deguda al germànic. Noteu com parles romàniques com l’italià, el portuguès o el castellà tenen vocals finals (en castellà golpe, fuego, toque, nabo, chico, dedo), mentre que el català no (cop, foc, nap, xic, dit). El català, juntament amb l’occità i el francès, perden vocals finals del llatí segurament per influència germànica, una influència que no es troba a Castella ni Portugal, i que no va arrelar a Itàlia.
DCVB- Diccionari Català - Valencià - Balear
guaita, esperó, estrep, adobar
rostir, òliba, gratar, lleig
gaire, guàrdia o guardià, bramar, alberg
grapa, amanir, espia, guerxo
llesca, brotar, parra, recar
sàrria, estaca, robar, trescar
treva, gana
Especial noms d'origen germànic (habituals a l'edat mitjana)
Albert, Anselm, Arnau, Berenguer, Bernat, Bertran, Carles, Ernest, Ermengol, Ermini, Ferran, Gervasi, Guerau, Gerard, Guillem, Lluís, Oleguer, Òscar, Ot, Ramon, Robert i Roger
Alícia, Aldonça, Clara, Emma, Elvira, Ermessenda, Gisela, Griselda i Isolda
Herència germànica que encara podem veure a l'actualitat a l'anglès o l'alemany
Bandejar: probablement del fràncic bann 'ordre comminatòria', amb el significat de "prohibir", Per exemple, "certes formes van ser bandejades de la llengua escrita". Cfr. el verb anglès modern ban amb el mateix significat.
Blanc: del germànic blank; és cognat de l'anglès black, 'negre'.
Blau (color): del fràncic blāo, cfr: alemany Blau, anglès Blue i neerlandès Blauw
Bosc: del germànic Busk; és cognat de l'anglès bush, 'arbust'.
Bregar: del gòtic brikan.
Brindis: de l'alemany bring dir's,'jo t'ho ofereixo', paraules que es diuen en brindar).
Cota: del germànic fràncic *kotta 'tela gruixuda de llana'. Cfr: alemany Kettenrüstung / català cota de malla
Dard: del fràncic daroþ. Cfr. anglès i alemany modern Darts
Elm (del germànic * Helm; és cognat de l'alt alemany antic Helm i de l'anglès antic Helm, que en anglès modern ha donat helmet.
Esperó: del gòtic * spaúra); és cognat del nòrdic spori i de l'alemany antic sporo. Cfr: anglès modern spur, neerlandès Sporen i alemany Sporn amb el mateix significat
Espia: del gòtic spaíha, cfr anglès modern spy
Franc: del germànic Frank, nom del poble germànic. En alemany modern França és Frankreich (o sigui, l'imperi dels francs)
Fresc: del germànic Frisk.
Guant: del fràncic want.
Guardar: del germànic wardon, 'contemplar, considerar' cfr: anglès modern warden, "guàrdia", "guardià", "director"
Guerra: del germànic occidental * werra, "baralla", "discòrdia", cfr anglès modern war, amb el mateix significat i el mateix origen.
Marquès: de "marca" (província fronterera), en alemany modern Mark
Melsa: del germànic miltja. en alemany modern Milz (com en català, és també un mot femení)
Ric: del germànic reiks, "poderós". Cfr. en alemany modern Reich (pronunciat /Raikh/) amb la connotació d'estat imperial sobirà.