Pere Serafí "lo Grec" (1505/1510 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement. Els seus contemporanis l'anomenaren «lo Grec»; perquè es creu que podria ser originari de Xipre. Tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també tocava un instrument; apropant-se a l'ideal d'home nou renaixentista com Leonardo da Vinci. Té més de 170 poemes en diversos llibres. Va emmalaltir, empobrir i morir el 1567.
Fitxa Pere Serafí
Dama galant, d'alta i molt gran noblesa,
On la virtut se troba aposentada,
No sé més dir sinó que us ha formada
Aquell que té los cels ab fortalesa.
Mirant de vós la gràcia i gentilesa,
Al grau suprem sou de virtuts dotada,
Robí perfet, gran joia comparada,
I diamant de joies la riquesa.
Anau seguint la generosa fama
De les gentils, única i sola guia
En tot lo curs de virtuosa vida.
Creença tinc que tan graciosa dama,
Avent ben vist lo que tant mereixia,
Res faltarà del que sa fama crida:
Dama del tot complida,
Onra que naix de l'arbre de Cardona,
No tenint par, no podeu ser segona,
Ans bella fora mida.
Quadre de Pere Serafí, representant la Nativitat.
"Si el príncep vol que sa virtut floreixi
i tingui nom de fama assenyalat,
per conservar i que son regne creixi,
deu fer dels seus que sigui temut i amat.
Són mantinguts els reis d'amor i por,
llebres i cans llurs corones sostenen."
Pere Serafí
Quina noció del Renaixement apareix en aquest fragment de Pere Serafí? Justifica la teva resposta.
Esparsa d’amor maridada
Jo soc forçat d'un gran poder que em força,
dona’m turment la causa que em turmenta,
quant jo m'esforço, molt més amor m’esforça
on sustentat tot mon voler sustenta:
del foc ardent la flama que és ardenta
crema dins mi, penant l'ànima mia
porfidiant puix que d'amar porfidia.
Pere Serafí (adaptat)