Poesia:  Joan Timoneda

Bella, de vós só enamorós

(Joan Timoneda)

Bella, de vós só enamorós. 

Ja fósseu mia! 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Tot mon tresor done, i persona, 

a vós, garrida. 

Puix no us vol mal qui el tot vos dóna, 

dau-me la vida; 

dau-me-la, doncs, hajau socors, 

ànima mia! 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Lo jorn sencer tostemps sospir, 

podeu ben creure; 

i a on vos he vist sovint me gir,

si us poré veure; 

i quan no us veig creixen dolors, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Tota la nit, que en vós estic 

he somiat; 

i quan record sol, sens abric, 

trobe’m burlat. 

No em burleu més: durmam los dos, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Al finestruc mire corrent, 

sols de passada, 

i si no hi sou, reste content 

que hi sou estada;

i en aquell punt reste penós, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Vós m’haveu fet gran cantorista 

i sonador; 

vós, ben criat; vós, bell trobista, 

componedor,

fort i valent; també celós, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

No us atavieu, anau així, 

que prenc gran ira 

si us ataviau i algú prop mi 

per sort vos mira. 

Nueta us vull, gest graciós, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira. 

Plagués a Déu que com jo us mane 

vós me manàsseu. 

Seria ma sort, per si us engane, 

que m’ho provàsseu: 

que en vida i mort tot só de vós, 

ànima mia. 

La nit i el jorn, quan pens en vós, 

mon cor sospira.