Embedded Files
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (Maó, 27 d'abril de 1746 – Maó, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador. Mestre i Doctor en arts liberals amb la nota de nemine discrepante. Tot seguit cursà estudis de dret civil i canònic com a estudiant lliure a la Universitat Pontifícia d'Avinyó, on el 15 de juliol de 1767 aconseguí la borla de doctor. Un cop acabada la seva etapa de formació, decidí quedar-se finalment a Maó, on compaginaria la seva professió d'advocat en diversos càrrecs públics (com el de jutge subdelegat del Vicealmirallat de Menorca el 1780 fins a la conquesta espanyola del 1783) amb la seva tasca intel·lectual. També fou, juntament amb el Capità Joan Roca i Vinent un dels fundadors, el 1778, de la Societat Maonesa, que té la seu a casa seva. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referència a les ciències naturals i a les ciències humanes i es llegien traduccions, entre altres de Voltaire, Wieland i Young.
Imatge de Joan Ramis i Ramis
Fitxa Joan Ramis i Ramis - Lucrècia.docxLucrècia o Roma lliure
Lucrècia o Roma lliure
Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis. L'any 509 aC, Roma estava sota el jou d'un rei estranger: el tirà Tarquini el Superb, que havia abolit la constitució i que abusava del poble. El fill del tirà viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i ella se suïcida; Brutus, tribú i company de Col·latí jura venjança davant el cadàver de Lucrècia: els etruscs són expulsats i s'instaura la República Romana.
Enllaços d'interès:
Lucrècia, estàtua de l'escultor català del barroc Damià Campeny (Mataró, 1771 – Barcelona, 1855)
Lucrècia (a Tarquino):
A penes he comprès lo que m’haveu parlat,
Quan de mon esperit l’horror s’ha apoderat.
Sí, príncep, sí: jamai podria jo pensar
Que la vostra passió vos pogués tant cegar.
Mes, pues, en esta nit, senyor, vós me feis veure
Lo que, si no lo vés, jo no voldria creure,
Per extinguir l’ardor, l’incendi que en vós neix,
Lucrècia contra vós recorre a vós mateix.
Dignau-vos, pues, mirar al llum de la raó
El reprensible extrem de vostra pretensió.
Com? Vós voleu, senyor que, a mon espòs traïdora,
Jo vos cedesca un cor que ell solament adora?
Que, sens més reparar l’excés de ma maldat,
Jo li rómpia la fe, la fe que li he jurat?
La passió que em mostrau l’amor que me teniu
L’impedeixen les lleis, l’himèn lo contradiu.
Page updated
Google Sites
Report abuse