3. La nació catalana a l'edat mitjana

Recull de textos i cròniques castellanes de l'època que parlen de la nació catalana: https://sedubiestveritas.blogspot.com/2015/05/la-nacion-catalana.html 

Nació és el conjunt de persones, generalment de la mateixa ètnia, que parlen el mateix idioma i tenen els mateixos costums, formant d'aquesta manera un poble. Una nació es manté unida pels costums, les tradicions, la religió, la llengua (que bé a ser el fil transmissor de les anteriors), i la consciència nacional. La paraula nació prové del llatí Nati (derivat de nāscor, va néixer), que podia significar naixement, poble (en sentit ètnic), espècie o classe.

Els elements com el territori, la llengua, la religió, els costums i la tradició, per si mateixos, no constitueixen el caràcter d'una nació. L'element dominant ha de ser la convicció d'una vida col·lectiva, això és quan la població sent que constitueix un organisme o un grup, diferent de qualsevol altre, amb vida pròpia, interessos especials i necessitats".

Així, a la baixa edat mitjana (segles XIII, XIV i XV), es va configurar una comunitat amb unes característiques plenament nacionals. Catalunya era, en aquells segles, un estat-nació ben modern des del punt de vista polític.

El gran hispanista francès Pierre Vilar així el va reconèixer a l'afirmar: «Llengua, territori, vida econòmica, formació psíquica, comunitat de cultura: les condicions fonamentals de la nació ja estan reunides perfectament des del segle XIII; no cal ni tan sols aquesta preocupació pel mercat, escola en la qual la burgesia aprèn el nacionalisme; deu textos provarien que aquesta és exactament la preocupació dominant que fa que la classe mercantil catalana volgués el seu Estat ".