Marxa Nupcial

Joan Salvat-Papasseit

Poema Marxa Nupcial, del llibre "L'irradiador del port de les gavines"

Enllaç a poeteca

Canto la lluita

Cavaller d'un corser

qual crinera és de flames

só jo l'incendiari de mots d'adolescent.

Blasmo els déus a ple vol:

l'arraulit bestiari

tem el fuet del meu cant!

I he maridat la lluna...

(Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa

els meus domenys)

JOAN SALVAT PAPASSEIT

L'irradiador del port i les gavines, 1921

"Incendiari de mots d'adolescent..." Versos nous, amb elements nous que incorporen noves actituds: avantguarda.

"Blasmo els déus..." Es posa la poesia a l'altura dels déus.

"L'arraulit bestiar..." Individualisme

Ella / lluna: símbol femení. Ell, cavaller, corser: símbol masculí.

Encara el tram

A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

i el full s'irisa

en veure's cobejat.

I el cobrador s'intriga si giraràs el full:

sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen

i la mitja és ben fina;

i tot el tram ets tu.

Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara

que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,

i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

Té, ara, ja he baixat!

JOAN SALVAT PAPASSEIT

L'irriador del port i les gavines, 1921

"Un perfum de colors": sinestèsia (barreja de sensacions sensorials).

L'entrada de l'amor és visual, necessàriament. Si no s'obté, pleguem. Raona des del punt de vista de l'espai.

Tot l'enyor de demà

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

-Demà m'aixecaré potser,

i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet

que té un capet lleuger

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,

i qui puja als tramvies

i els baixa

tot corrent.

I el carter

que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa

perquè no sé el secret

de les altres que porta.

I també l'aeroplà

que em fa aixecar el cap

el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri

matineres

qui travessen de pressa en direcció al mercat

amb sengles cistells grocs,

i retornen

que sobreïxen les cols,

i a vegades la carn,

i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,

que treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,

i qui crida les noies

i els hi diu: -Ja ho té tot?

I les noies somriuen

amb un somriure clar,

que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat

qui mourà tanta fressa perquè serà dijous

i no anirá a l'escola.

I els cavalls assenyats

i els carreters dormits

sota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,

posat a taula.

I l'escudella rossa,

fumejant.

I vosaltres

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera

si m'aixeco

demà.

Si no em puc aixecar

mai més,

heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

i la Mort.

Vocabulari:

Aeropla: Avió

Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.

Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui o despatxa

Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla.

Fressa: Soroll, enrenou, brogit.

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera.

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

-Avui demà i ahir

s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

JOAN SALVAT PAPASSEIT

L'irradiador del port i les gavines, 1921

Page updated

Google Sites

Report abuse