El món català i occità estaven molt relacionats. Els trobadors catalans escrivien en occità sense gaires dificultats. Hi havia una identificació entre gènere i llengua. Els trobadors catalans foren seguidors i exponents de la lírica trobadoresca en occità. Al segle XIII, Ramon de Besalú escrigué Les rasós de trobar, explicant com havien de fer aquestes composicions poètiques. Després de Muret (1213) aquesta connexió es va anar perdent progressivament.

La lírica inicia un procés de desprovençalització. De manera lenta i gradual, la producció dels poetes catalans es converteix en un occità ple de catalanismes i, finalment, un català aprovençalat. Quan arribem a March, ja trobem un català pràcticament lliure de formes occitanes.

• • Consistori de la Gaia Ciència: grup de poetes de Tolosa creen el 1312 un concurs literari per tal de mantenir la tradició trobadoresca davant la francesització de la cultura. Creen uns certàmens poètics anomenats Jocs Florals, on es premiaven les poesies amb diversos premis florals. També escriuen les bases del concurs a les Lleis d’Amor de Guillem Molinier. La temàtica ja no era l’amor cortès original, sinó que tractava temes més morals. Aquest Consistori serà un focus de difusió de teories poètiques però també estancarà la poesia en un model arcaic.

  • Consistori i Jocs Florals de Barcelona: lligats a la persona de Pere el Cerimoniós i els seus fills, es creen i s’organitzen aquests concursos literaris també a Catalunya.