ADAPTACIÓ DEL POEMA AL CATALÀ ACTUAL

Poema XVIII

-I-

Fantasiant, l'Amor a mi em descobreix

els grans secrets que als més savis amaga,

i el meu dia clar als homes és nit fosca,

i visc d'això que les persones no tasten.                     4

Tant en l'Amor el meu esperit contempla 

que sembla que del tot fora del cos s'aparti,

ja que els meus desigs no són trobats en home

sinó en aquell a qui la carn en cap moment el torba. 8

-II-

La meva carn no sent aquell desig sensible,

i l'esperit obres d'amor cobeja:

d'aquell cec foc amb què els amadors s'escalfen,

no tinc por que jo me'n pugui ardre.                     12

Un altre esguard el meu voler practica

quan en amar-vos, dona, es contenta,

que no tenen aquells amadors que es mostren

apassionats i contra Amor no dignes.                      16

-III-

Si fos l'Amor una substància raonable

i que es trobés amb el ceptre d'una senyoria,

guardonant béns i penalitzant els demèrits,

entre els millors només em trobaria fènix,            20

ja que jo tot sol desemparo la mescla

de lleigs desigs que amb els bons s'emboliquen.

Càstig no em cal, ja que els assaigs no em tempten:

la seva causa en mi és feta nul·la.                           24

-IV-

Així com els sants que senten la llum divina

la llum del món conegueren per ficta,

són menyspreants de la glòria mundana,

ja que una glòria major han sentit,                         28

així mateix tinc en menyspreu i fàstic

 aquells desigs que complerts l'amor minven,

prenent aquells que l'esperit mouen,

que no és cansat, ans tot jorn multiplica.            32

-V-

Així com a sant Pau Déu li sostragué l'ànima

del cos perquè veiés divinals misteris,

car és el cos de l'esperit la presó 

i tant com viu amb ell és en tenebres,                     36

així Amor l'esperit meu arrapa

i no hi acull la maculada pensa,

i per això sento el delit que no es cansa,

i la meva carn el ver amor no em torba.      40

-VI-

Pren-me així com a aquell filòsof

qui, per arribar al bé que no es pot perdre,

els béns que es perden llençà en mar profunda,

creient que l'enteniment torbarien. 44

Jo, per arribar al delit perdurable,

tot el plaer grosser del món de mi llenço,

creient de cert que el gran delit em torba

aquell plaer que en fàstic, volant, passa.             48

-VII-

Als naturals no sembla que puguin fer-se

molts dels secrets que la deïtat reserva,

que revelats han estat a molts màrtirs

no tan savis com els ignorants i els aptes.          52

Així les primors Amor a mi revela,

tals que els sabents no basten a comprendre,

i, quan ho dic, les paraules em desmenteixen,

donant el parer que parlo coses boges.                 56

-Tornada-

Llir entre cards, el meu voler s'afina

en això que cap amador sap el toc.

Això fa l'Amor, a ell li plau que jo senti

els seus grans tresors: només a mi els manifesta. 60

(Adaptació feta per mi per als alumnes de 3r d'ESO)

VERSIÓ ORIGINAL DEL POEMA EN CATALÀ DEL S. XV

Poema XVIII

-I-

Fantasiant, Amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga,

e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,

e visc de ço que persones no tasten.              4

Tant en Amor l’esperit meu contempla

que par del tot fora del cors s’aparte,

car mos desigs no són trobats en home

sinó en tal que la carn punt no el torbe.         8

-II-

Ma carn no sent aquell desig sensible,

e l’esperit obres d’amor cobeja:

d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,

paor no em trob que jo me’n pogués ardre.   12

Un altre esguard lo meu voler pratica

quan en amar vós, dona, se contenta,

que no han cells qui amadors se mostren

passionats e contra Amor no dignes.             16

-III-

Si fos Amor substança raonable

e que es trobàs de senyoria ceptre,

béns guardonant e punint los demèrits,

entre els mellors sols me trobara fènix,          20

car jo tot sols desempare la mescla

de lleigs desigs qui ab los bons s’enbolquen.

Càstig no·m cal, puixs de assaig no·m tempten:

la causa llur en mi és feta nul·la.                    24

-IV-

Sí com los sants sentints la llum divina

la llum del món conegueren per ficta,

e, menyspreants la glòria mundana,

puixs major part de glòria sentiren,               28

tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic

aquells desigs qui complits amor minva,

prenint aquells que de l’esperit mouen,

qui no és lassat, ans tot jorn muntiplica.        32

-V-

Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma

del cos perquè vés divinals misteris,

car és lo cors de l’esperit lo carçre

e tant com viu ab ell és en tenebres,              36

així Amor l’esperit meu arrapa

e no hi acull la maculada pensa,

e per ço sent lo delit qui no es cansa,

sí que ma carn la vera amor no em torba.      40

-VI-

Pren‑me’n així com a aquell filosofe

qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,

los perdedors llançà en mar profunda,

creent aquells l’enteniment torbassen.           44

Jo, per muntar al delit perdurable,

tant quant ha el món gros plaer de mi llance,

creent de cert que el gran delit me torba

aquell plaer que en fastig, volant, passa.       48

-VII-

Als naturals no par que fer‑se pusquen

molts dels secrets que la deitat s’estoja,

que revelats són estats a molts martres

no tan subtils com los ignorants i aptes.        52

Així primors Amor a mi revela,

tals que els sabents no basten a comprendre,

e, quant ho dic, de mos dits me desmenten,

dant a parer que folles coses parle.                56

-Tornada-

Llir entre cards, lo meu voler se tempra

en ço que null amador sap lo tempre.

Ço fai Amor, a qui plau que jo senta

sos grans tresors: sols a mi els manifesta.      60

(Text original d'Ausiàs March)

Versió musicada per Raimon del poema "Veles e vents" de March