Embedded Files
@motspregons
La literatura popular
La literatura popular
La literatura popular és el corpus d’obres o composicions generalment de tradició oral, que són anònimes, s’han creat a partir de la tradició i es transmeten de generació en generació. Aquestes obres ens han arribat a través de la tradició oral o dels reculls i compilacions que se n’ha fet. També té la característica de ser transversal i arribar a totes les classes socials, mentre que la literatura culta només arribava a un determinat públic. És difícil establir què és literatura popular, ja que es mou entre l’especificitat i la universalitat. Això donà lloc a una perspectiva que compara l’interès de les mostres lingüístiques per diferents temes, conflictes i valors “primigenis”.
Origen del concepte: el concepte de literatura popular es va anar fixant al llarg del segle XIX a partir de la cosmovisió romàntica que tendia a veure en les expressions literàries populars, l’expressió genuïna d’una col·lectivitat. Es creà el terme folklore, que abasta tots els aspectes de la cultura tradicional.
Còpia de TEMA 43: La literatura popular fins al segle XIX. Reculls i recopiladorsFitxa de la literatura popular
Quadre de Millet (1862) sobre la pagesia del segle XIX
La literatura popular a l’edat mitjana
La literatura popular a l’edat mitjana
La literatura popular a l’edat mitjana serveix com a font d’inspiració de la literatura culta, amb la qual es retroalimenta. Aquesta literatura, els seus temes i les seves formes apareixeran en obres d’autors com ara Llull, Guillem de Berguedà o les cròniques.
Imatges: joglars i representació del Misteri d'Elx
Poesia
Poesia
Es tractava d’unes composicions anònimes, de tradició oral i generalment compostes per ser cantades. Aquesta poesia podia estar vinculada a la lírica trobadoresca (cançons, sirventesos, planys), les cançons de gesta (poesia èpica) o poesia narrativa de relats del cicle artúric. Coneixem que existien, per exemple, cançons de gesta en català, tot i que no se n’han conservat mostres escrites, per les prosificacions que trobem d’aquesta literatura oral a les cròniques o a altres obres. Aquestes prosificacions i cites de la literatura popular en diferents obres cultes, ens han permès conèixer l’existència d’aquestes obres, malgrat que no n’hagin perviscut mostres escrites.
Teatre religiós
Teatre religiós
Arreu de l’occident, el teatre medieval nasqué a l’interior de les esglésies. L’Església s’adonà de les possibilitats pedagògiques que oferia el teatre i l’aplicà als ritus religiosos per tal d’impressionar la gent. La llengua emprada inicialment fou el llatí, però a mesura que les litúrgies sortiren al carrer, van anar adoptant la llengua vulgar. Això va propiciar el naixement d’un teatre de temàtica no religiosa: el teatre profà.
El teatre religiós s’agrupa en cicles:
Cicle de Nadal: els Pastorets
Cicle de Pasqua: les Passions.
Cicle de l’Assumpció de Maria: el Misteri d’Elx.
Cicle hagiogràfic: vides de sants, amb motius provinents del Flos sanctorum.
Teatre profà
Teatre profà
No se’n conserva pràcticament res en català, tot i que tenim constància que al segle XIV ja existia, perquè hi ha joglars que s’hi dediquen professionalment.
La literatura popular a l’edat moderna
La literatura popular a l’edat moderna
A l’edat moderna, la literatura popular és abundant i resultà important per la conservació i transmissió de la llengua, ja que la literatura culta comença a escriure’s també en castellà. La gran quantitat de literatura oral de l’edat moderna crearà la necessitat al segle XIX de recuperar tot aquest patrimoni
Imatges: 1) goig fet per Pere Ribot, 2) Il·lustració del bandoler Serrallonga, 3) Representació de La vesita
Poesia
Poesia
La poesia popular d’aquests segles es manifestà en una gran varietat de gèneres:
Els goigs: gènere poètic d’arrel medieval. Són cançons religioses que lloen un sant d’una parròquia, la verge o Jesús. Es van popularitzar amb la impremta.
Les nadales: episodis que narren l’epifania de Crist.
Cançons de pandero: poesia per homenatjar algú o alguna celebració. Són improvisades i van acompanyades de música, d’aquí el seu nom.
Corrandes: cançons curtes de diversos temes, molt properes als refranys.
El Romancer
El Romancer
Aparegueren en els segles XVII i XVIII. Es van conservar en la tradició oral i van ser recollits durant el segle XIX.
Grups temàtics dels romanços:
Romanços de bandolers: el cicle de Serrallonga.
Romanços històrics: la Guerra dels Segadors, La presó de Lleida.
Romanços llegendaris: El comte Arnau.
Romanços populars: A la vora de la mar, els estudiants de Tolosa.
Prosa narrativa
Prosa narrativa
Algunes narracions també es transmetien oralment, destaca en aquest apartat El cas raro d’un home anomenat Pere Portés.
Rondalles: contes populars amb una finalitat didàctica.
Llegendes: de caràcter popular o local.
Teatre
Teatre
Teatre religiós: trobem obres de teatre religiós, inserides en la litúrgia i les festivitats religioses. Joan Timoneda inclou algunes d’aquestes peces a L’Església militant.
Teatre profà:
Obres d’autor: La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia, dedicada a Germana de Foix.
Entremesos o sainets: obres com a complement d’una obra més llarga que descriuen costums de classe (La farsa d’en Cornei)
La literatura popular en el segle XIX
La literatura popular en el segle XIX
Al segle XIX, en plena Renaixença, se sentí la urgència de recuperar aquest patrimoni oral. Al mateix temps, aquesta tradició oral continuava en paral·lel amb la producció literària de la Renaixença.
Imatge: estàtua a "Serafí Pitarra"
Poesia
Poesia
Poesia anònima compromesa, relacionada amb els esdeveniments històrics: Guerra del Francès, guerres carlines...
Teatre
Teatre
El gènere de teatre popular per excel·lència era el sainet, de to satíric i burlesc. Trama mínima amb una llengua dialectal i col·loquial. En destaca Frederic Soler “Pitarra”.
Novel·la
Novel·la
Té gran èxit la novel·la de fulletó i les petites històries morals de caràcter religiós.
Reculls i recopiladors
Reculls i recopiladors
Milà i Fontanals: El recull més important de literatura popular catalana el feu Manel Milà i Fontanals, que va publicar el Romancer català.
Pelagi i Briz: va recopilar les Cançons de la terra.
Anton M. Alcover: recull la literatura popular mallorquina.
Segle XX: ja al segle XX trobem grans recopiladors com Joan Amades o Enric Valor (que recollirà la tradició popular valenciana).
Page updated
Google Sites
Report abuse