Literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV

A mitjan segle XIV, un seguit de factors polítics, econòmics i socials provoquen canvis en la societat feudal de l’època i una crisi del pensament de l’edat mitjana. L’Església es ressent del canvi amb el Cisma d’Occident i la divisió papal entre Avinyó i Roma. Aquest clima afavorí l’aparició de personatges que volien incidir en la societat amb textos morals i religiosos.  Els autors més destacats apareixen al tombant del segle XIV: Eiximenis, Turmeda, Vicent Ferrer, Felip de Malla, Ramon de Perellós i, ja en ple segle XV, Isabel de Villena. 

En aquests segles, la cultura passa dels monestirs a les ciutats, que es desenvolupen enormement. Això afavorí la creació d’universitats i dels ordes mendicants (predicadors) per tal de fer arribar a la gent els coneixements. La gent cada cop s’interessa més per les obres teològiques. És un procés que comença amb la noblesa i la burgesia i s’estén a les diferents classes urbanes. Davant d’aquesta situació, els clergues es dediquen a vulgaritzar la teologia i fer-la apta per tal que la gent la pugui entendre. Aquesta pràctica tindrà molt d’èxit i serà divulgada també per la cort.

Eiximenis i Vicent Ferrer, contemporanis de Bernat Metge, arriben al poble amb una retòrica senzilla i entenedora i són seguits per milers de persones. Van estar implicats en les lluites que suscità el Cisma d’Occident (1378-1417). Van escriure obres moralitzadores, apologètiques i sermons per tal d’afermar la gent en els dogmes cristians. Dins d’aquesta crisi sobresurt, Anselm Turmeda, franciscà que es convertí a l’islam, i fou un cas representatiu de la crisi espiritual de l’època.