Embedded Files
Definir què és literatura sense caure en definicions massa estretes o massa imprecises és molt difícil. Cada teòric, cada escriptor, cada corrent... té la seva pròpia definició de literatura. Per tal d'aproximar-nos a aquest concepte d'una manera rigorosa, analitzarem diferents aspectes que hi estan relacionats i anirem sintetitzant en punts els diferents elements que ens ajudaran a definir-lo.
El concepte de "literatura" - La revolució romàntica
Per Plató el terme Poesia englobava tota la literatura a l'antiguitat. Ve del "pollen", que vol dir "produir" en grec. A partir d'aquí es crearen les diferents "poètiques", començant per la més antiga d'Aristòtil. Aquesta manera d'anomenar "poesia" a tota la literatura va perdurar en el temps, ja que a meitat del segle XVIII encara s'utilitzava el mot Poesia per a referir-se a literatura. Va ser arran de la revolució romàntica que el terme Literatura es va començar a emprar. La perspectiva històrica però, no ens ajuda a definir el terme literatura, perquè a cada context canvia la seva caracterització, segons l'acceptació i les convencions de l'època històrica. Per tant, són la força del context i l'acceptació (la recepció literària d'una obra) les pautes que marquen si quelcom és literari o no. Segons Marcel Duchamp és el context el que transforma allò que és jutjat.
1) Què és literatura depèn del context històric i de la recepció per part del públic de l'obra.
El concepte de "literarietat" - Roman Jakobson i el formalisme rus
La "literarietat" és la resposta a la pregunta de què és el que fa que una obra sigui considerada literatura. Segons el formalisme rus, l'objecte de la ciència literària no és la literatura sinó la "literarietat". La mimesis (la imitació de la realitat) havia estat la manera d'aproximar-se i valorar la literatura fins al segle XVII. La mimesis es basa en el concepte de versemblança (aparença de realitat) seguint les lleis lògiques de la causalitat. Per tant, hi ha coses possibles però no versemblants i coses impossibles però versemblants; això s'anomenà "credibilitat poètica". Aquesta concepció s'esborra amb el romanticisme i s'acaba de desfer amb l'aparició de l'anomenat "realisme màgic" de Gabriel Garcia Márquez.
Jakobson, entre el 1919 i el 1921 diu que el llenguatge literari és autotèlic (té la finalitat en si mateix) i per tant autorreferencial. Nabokov afirma, tanmateix, que "parlar de veritat a la literatura és ofendre literatura i veritat", i Vargas Llosa parla de "la verdad de las mentiras".
2) La literatura és ficció, i no ha d'imitar la realitat necessàriament (mimesis) ni tenir credibilitat poètica (versemblança).
3) La literatura és autotèlica i autorreferencial: crea un món de símbols que s'interpreten entre si i la seva finalitat és ella en si mateixa.
La idea de literatura com a font estètica - Kant
Segons l'Art Poètica d'Horaci (65 al 8 aC.) els poetes volen ser útils (amb lliçons per a la gent) o volen entretenir a la gent. Per tant, segons Horaci, el millor poeta és aquell que instrueix i entreté (diverteix) al mateix temps. Aquesta visió del "poeta" -i de l'escriptor en general- va perdurar molts segles, fins que el 1790, Kant, en la seva Crítica del judici va evidenciar la separació de l'art de les altres disciplines. Per a ell l'obra d'art era una finalitat sense fi. Aquesta idea va ser portada a l'extrem pels surrealistes "l'art per l'art" o pels dadaistes.
4) L'objectiu de la literatura no és ensenyar ni divertir, la literatura és una finalitat en si mateixa i per tant una font estètica.
La literatura com a construcció intertextual o autorreflexiva - Schegel
Segons Schegel la poesia ha de ser "poesia de la poesia". Expressa la literatura com un artefacte un constructe. Aquí també hi entra la vessant metalingüística, on trobem literatura parlant de literatura o literatura trencant amb les antigues tradicions poètiques, com ara amb els sonets de Shakespeare que trenquen amb l'esquema tradicional de la descriptio puellae.
5) La literatura és un constructe fruit d'una època, i sovint té referències i reflexions sobre la pròpia literatura.
La superació de les Poètiques Clàssiques - Goethe
Les Poètiques eren els llibres que ens parlaven de quina era la tècnica de la poesia (entesa com a literatura). La Poètica d'Aristòtil aspira a una poesia filosòfica, mentre que la d'Horaci expressa les idees d'entretenir i d'instruir, ens parla de la coherència dels elements i manifesta la idea que la poesia ha de ser igual a la pintura. Les poètiques foren prescriptives fins a la segona meitat del s.XVIII per als literats. Quan apareix "L'estètica del geni" de Goethe, el discurs poètic es difumina: es trenca amb la idea de seguir unes normes i apareixen nous corrents d'estudi: l'estètica, la teoria literària, les poètiques particulars i les poètiques immanents.
6) La literatura no té normes prescriptives, ha transcendit les diferents poètiques i, com a manifestació artística i estètica que és, és subjecte de la creativitat del poeta.
Page updated
Google Sites
Report abuse