Els trobadors

L’amor cortès o fin’amors sorgeix a Occitània (Septimània) al segle XI, de manera que l’occità o provençal esdevé la llengua d’aquest gènere. Aquesta lírica expressa l’amor a través d’unes convencions que traslladen l’estructura feudal de l’època: el trobador declara la seva submissió i fidelitat a la dama (midons). Aquestes convencions estableixen una sèrie de rituals al voltant de l’amor que n’ajuden a construir la seva vivència literària. 

Els trobadors catalans escrivien en una llengua híbrida: un català ple d’occitanismes que recollia els tòpics de l’amor cortès: el joy, el drutz i la fidelitat a la midons. A mesura que passa el temps, especialment a partir de Muret (1213) es va fent més evident la separació entre el català i l’occità a les composicions trobadoresques.

Continguts a Mots Pregons:

• Guillem de Berguedà: Cansoneta leu e plana / Consirós cant e planc e plor

• Berenguer de Palou: Tant m'abelis joys, et amors et chans.

• Amor cortès i noves rimades