SOCIALS (continguts) i CATALÀ (aspectes formals)
SOCIALS: Heu de fer una entrevista simulada a Cristòfol Colom. Les preguntes han de ser el més precises possible i, sobretot, les seves respostes han de ser versemblants, per la qual cosa el teu grup, a l’hora de fer l’entrevista simulada, ha de seguir les pautes que s’indiquen a la graella de sota:
CATALÀ: Trobareu informació sobre l’entrevista a la pàgina 125 del llibre de català. L’entrevista ha de constar d’un mínim de 200 paraules, ha de tenir títol, les entrades de l’entrevistador i l’entrevistat i les acotacions paralingüístiques corresponents. L’entrevista ha d’incloure fotos relacionades amb el tema que es tracta.
Criteris d’avaluació dels aspectes formals de l’apartat 5.4:
Correcció ortogràfica i gramatical del text.
Correcció dels aspectes formals i d’edició del text (distribució dels text, les entrades, els ressaltats, les fonts, les imatges, els marges…).
Adequació comunicativa del text: l’entrevista és un text periodístic i, com a tal, ha de perseguir obtenir informació.
Mètode de treball i coherència: com que es tracta d’una entrevista planificada, es valorarà la pertinença de les preguntes i de les respostes, en relació a la documentació treballada sobre el tema.
Cohesió textual i estil: es valorarà que les oracions estiguin ben connectades amb els connectors corresponents, els pronoms ben emprats i l’estil sigui clar. S’ha d’emprar un registre estàndard de la llengua a les preguntes. A les preguntes es pot utilitzar un català estàndard o bé emular un català formal i cancelleresc (Colom sabia parlar català, ja que molts llibres que consten en el seu testament són en català. De fet moltes hipòtesi apunten a la seva catalanitat).
Preguntes: Cal preguntar a Colom pels seus orígens, que mai van estar del tot clars, tot i que la versió més estesa és la de que és genovès. Informeu-vos d’alguna de les altres teories abans de fer la pregunta.
Respostes: Penseu que a Colom no li agradava massa parlar del seu passat, però tampoc era un mal educat.
Preguntes: Cal preguntar a Colom sobre la seva reconegudíssima habilitat a l’hora de navegar (sobretot de trobar corrents de vent favorables). Indagueu sobre aquests aspectes per fer la pregunta el més precisa possible.
Respostes: A ell li agradava explicar amb detall el funcionament del mitjans de transport i de les grans corrents de vent.
Preguntes: Cal preguntar per la seva teoria. Per com creia ell que es podia arribar a les «Índies». Assegureu-vos de saber quina era la seva teoria per fer la pregunta el més precisa possible.
Respostes: En la seva resposta, el més segur és que us detalli quines terres de les que anomenàvem les Índies en concret esperava ell trobar en el seu viatge.
Preguntes: Cal preguntar a Colom per a quins governants els va proposar que els financés el viatge amb què pogués comprovar que la seva teoria era certa. Indagueu a qui va fer la proposta per preguntar-li directament.
Respostes: Colom us ha de respondre per què creu que els governants a qui va proposar el viatge van rebutjar el seu projecte i per què creu que els Reis Catòlics sí que li van donar suport.
Preguntes: Cal que pregunteu a Colom per com va ser el viatge, esbrineu quin moments delicats va viure, quines terres va trobar (i a on pensava ell que havia arribat) i a quins ports va arribar en el seu viatge de tornada (i per què van ser just en aquests llocs on va decidir anar.
Respostes: Esbrineu les dificultats que va tenir en el viatge d’anada, les terres que va explorar i les que ell pensava que eren, amb qui va tornar com a prova de les terres que havia trobat i les ciutats on va arribar i per quins motius va ser just en aquestes ciutats.
CUVET (continguts) i CATALÀ (aspectes formals)
Al poble hi ha moltes entitats que treballen per tal de donar suport, fomentar o crear diverses respostes a problemàtiques socials. La implicació des de fundacions, voluntariats, associacions… és imprescindible per a la cohesió social i ciutadana d’una societat plural com la nostra. Catalunya ha gaudit sempre d’un fort teixit associatiu, que demostra la implicació dels ciutadans en la millora de la societat.
CUVET: 1) Realitzar un reportatge pautat presentant una entitat social del poble (enllaç) o del Maresme i explicant qui són, on són, quines activitats que fan, si hi ha voluntariat, si tenen o no ànim de lucre.... 2) També heu d’escollir una activitat cultural, social que es realitzi al poble i fer-ne una ressenya. Aquí teniu una llista de les activitats culturals de Vilassar, a l’agenda del web de l’ajuntament: http://www.vilassardemar.cat/actualitat/agenda (enllaç).
CATALÀ: Trobareu informació sobre les característiques del reportatge i la crònica a les pàgines 130 i 131 del llibre de català. El reportatge ha de constar d’un mínim de 200 paraules, ha de tenir títol, i els apartats i subapartats corresponents als aspectes temàtics que es tracten. El reportatge ha d’incloure les fotos pertinents, i els tipus de text propis del reportatge: exposició, argumentació, descripció i entrevista. La ressenya ha de constar d’un mínim de 120 paraules i incloure fotos de l’activitat cultural ressenyada. Ha seguir les pautes d’una crònica: la narració en directe de l’esdeveniment i la seva descripció valorativa.
Criteris d’avaluació dels aspectes formals de l’apartat 5.5:
Correcció ortogràfica i gramatical dels textos.
Correcció dels aspectes formals i d’edició dels textos (distribució dels textos, els ressaltats, les fonts, les imatges, els marges…)
Adequació comunicativa dels textos: el reportatge és un text periodístic informatiu, mentre que la ressenya combina la informació i l’opinió.
Mètode de treball i coherència: en el reportatge es valoraran les cites, les fonts emprades per obtenir la informació i la documentació; mentre que a la ressenya es tindrà en compte la descripció, l’estil i l’observació de l’activitat, que han d’aportar una opinió i forma a l’article.
Cohesió textual i estil: es valorarà que les oracions estiguin ben connectades amb els connectors corresponents, els pronoms ben emprats i l’estil sigui clar i objectiu. S’ha d’emprar un registre estàndard de la llengua.