Embedded Files
@motspregons
POEMA AGONIA -
POEMA AGONIA -
ÀNGEL GUIMERÀ i JORGE
ÀNGEL GUIMERÀ i JORGE
Àngel Guimerà i Jorge (Tenerife 1845, Barcelona 1924) fou un dels escriptors més importants de La renaixença i de la literatura catalana de tots els temps. Va conrear tots els àmbits: teatre, poesia i prosa; tot i que és més conegut per les seves obres de teatre com ara Terra baixa, La filla del mar o Mar i cel. Ha estat l'autor català que més a prop ha estat de guanyar un Premi Nobel de Literatura, i les seves obres van transcendir fronteres i es van representar per tota Europa.
El poema Agonia va ser escrit el 1892 i forma part d'un cicle de poemes, com ara Mestre Oleguer, que parlen de la resiliència de Catalunya. Compta d'onze estrofes (número simbòlic, per l'11 de setembre) i recrea la derrota del 1714.
Agonia (Guimerà 1890)Fitxa del poema
Imatge de Guimerà
AGONIA (fragment)
AGONIA (fragment)
Estrofa 7
Estrofa 7
I esclata el sol! I s'alça Barcelona
perduda en mar de flames! Sa veu per tot ressona;
tan sols Déu calla, i es mor la santa llibertat!
De sobte apareix la terra esmorteïda.
Per tot silenci i calma. Senyera maleïda,
clavada en els cadàvers, bateix la immensitat!
Estrofa 8
Estrofa 8
Ai Pàtria, és la mortalla de tes glòries!
Els furs, els privilegis que et daren les victòries,
en braços de tes víctimes traspassen cels roents!
D'avui seràs el joc d'eixes nissagues;
cadenes feixugants estriparan tes llagues;
les flors dels cementiris t'arruixaran d'encens!
Estrofa 9
Estrofa 9
I el monarca que els vicis engendraren,
l'odiós Felip, el monstre que un jorn foragitaren
les infernades timbes dels feréstecs Pirineus,
es nodrirà amb la sang de tes ferides,
regirarà en ta pensa les ungles enrogides,
i fins en tes entranyes esclafarà sos peus.
Estrofa 10
Estrofa 10
Oh filla de l'honor i del coratge,
flecta els genolls i prega. L'alè de l'esclavatge
vora l'Etern congria el càstig dels Nerons.
Ja vindrà el temps que l'acer de les cadenes
fondran les flamarades eixides de tes venes
vessant-lo gota a gota per sobre de sos fronts.
Estrofa 11
Estrofa 11
Llavors t'enjoiaran perdudes gales;
la llibertat dels avis et cobrirà amb ses ales,
en camps de llors i palmes enfonsaràs el peu;
i el front duràs tan alt, que des la glòria
te'l besaran los màrtirs. Serà de nou ta història
l'admiració dels pobles, el sant orgull de Déu.
Preguntes:
Preguntes:
Busca al diccionari les paraules en negreta.
Quins fets històrics recrea el poema?
Quina escena descriu l'estrofa 7?
A quina nissaga fa referència? Com descriu el monarca?
Quin sentiment evoca l'estrofa 11?
La polèmica amb el Premi Nobel:
La polèmica amb el Premi Nobel:
https://www.elespanol.com/cultura/libros/20160902/152485394_0.html
Fragment de l'article del diari "El Español":
Fragment de l'article del diari "El Español":
"Curiosamente, Echegaray no iba a ser, de primeras, el galardonado. La Academia Sueca, que en aquellos años se preocupaba de otorgar el premio más por una vida extraordinaria que por una obra de calidad, se había fijado en Ángel Guimerà, un dramaturgo no demasiado conocido que exponía sus obras en catalán. Teniendo en cuenta que el Nobel sería compartido con Frédéric Mistral, un poeta provenzal, la Academia se aseguraba así homenajear a las lenguas minoritarias como éstas merecen. Sin embargo, el gobierno español consideró poco recomendable premiar a un dramaturgo catalán y se decantó por Echegaray (que, para colmo, era su traductor). La política volvía a cruzarse de manera poco popular en la trayectoria de don José."
Recitació del poema "Agonia" de Guimerà per Lluís Soler
Recitació del poema "Agonia" de Guimerà per Lluís Soler
Page updated
Google Sites
Report abuse