@motspregons
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà el 1888.
D'influència romàntica, relata l'amor d'un refugiat pirata musulmà amb una cristiana.
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
(Estrofa BIS)
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
(Adaptació de Dagoll Dagom) dins de Mar i Cel
Canción del Pirata de Espronceda (Musicada pel grup Tierra Santa)
La Santa Espina
(lletra d'Àngel Guimerà)
La Santa Espina
(lletra d'Àngel Guimerà)
Música a la plaça de la catedral de Barcelona