1.El sintagma nominal (SN)

El sintagma nominal (SN) és una paraula o grup de paraules amb una relació de significat, el nucli del qual és un substantiu, un pronom o una paraula substantivada. 

Estructura del sintagma nominal

El SN pot ser escarit: una sola paraula, o bé tenir altres elements que agrupem en dos grups: determinants o especificadors i complements del nom.

• El nucli: com a nucli del SN poden actuar: el nom, el pronom personal o una paraula substantivada.

  • El nom o substantiu: classe de mot oberta, amb gènere i nombre. Es divideix en comú i propi.

    • El nom comú: té uns trets semàntics inherents que li proporcionen un significat permanent. Aquest significat serà determinat o restringit amb especificadors o complements. Els noms comuns poden ser animats / inanimats, individuals / col·lectius, concrets / abstractes, comptables / no comptables.

    • El nom propi: Té un significat denotatiu, al·ludeix a un referent concret.

      • Antropònims: noms de persona, poden portar l’article personal.

      • Topònims: noms geogràfics.

• • El pronom: és un element nominal que es refereix a una entitat. Podem distingir entre pronoms personals (forts o febles), demostratius, possessius, quantificadors, relatius i interrogatius; però l’únic tipus de pronom que pot fer la funció de nucli d’un SN és el pronom personal fort. 

    • El pronom personal fort: té les següents formes: jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, vós, vostès, ells/es. Presenta les propietats gramaticals de persona i nombre i fa referència als participants de l’acte de parla o a qualsevol entitat. Té un caràcter díctic, ja que el seu significat es dedueix del context. No accepta especificadors ni complements.

• • Altres nuclis del SN: hi ha altres categories habilitades com a substantius que poden exercir com a nuclis del SN:

    • El verb en infinitiu: Pescar és avorrit.

    • L’adjectiu, el gerundi o el participi, precedits d’algun determinant: el taronja és bonic; el cantant és bonic; el decorat és bonic.

• Especificadors: solen ser determinants o quantificadors. Els determinants actualitzen el significat del nom comú i el relacionen amb el context lingüístic i comunicatiu.

• Complements del nom: poden ser:

  • Sintagma adjectival

  • Sintagma preposicional

  • Sintagma nominal (aposició)

  • Oració subordinada de relatiu

Segons si el nom selecciona semànticament els seus arguments, aquests complements poden ser:

• Regits: els complements que depenen del nom i que són exigits lèxicament s’anomenen complements regits. Sempre són sintagmes preposicionals o adjectivals: arribada de, falta de, record de, glòbuls blancs… 

• Adjunts: serveixen per restringir-ne el contingut semàntic. Poden ser especificatius o explicatius. 

Funcions del sintagma nominal

La funció és la relació que s’estableix entre els constituents oracionals i varia segons el lloc que ocupin o al vincle que mantinguin amb la resta de constituents. La funció bàsica i principal del SN és la de subjecte, tot i que en pot fer d’altres:

• Subjecte: concorda en nombre i persona amb el verb: En Joan pinta els quadres.

• Complement directe: En Joan pinta els quadres.

• Complement circumstancial de temps: En Joan pinta els quadres els dimarts.

• Atribut: En Joan és el meu pare. 

• Complement predicatiu: En Joan ha estat nomenat president de l’escala.

Si el sintagma nominal va precedit d’una preposició, es converteix en sintagma preposicional, tot i que el nom segueix sent el nucli d’aquest sintagma. 

3. El sintagma adjectival (SAdj)

El sintagma nominal (SAdj) és una paraula o grup de paraules amb una relació de significat, el nucli del qual és un adjectiu. 

Estructura del sintagma adjectival

El Sintagma adjectival té una estructura interna formada per un adjectiu que hi fa de nucli, i també pot tenir especificadors i complements.

• El nucli: l’adjectiu. És la categoria gramatical que acompanya el substantiu i n’indica la qualitat i característica. Només l’adjectiu pot ser nucli del sintagma adjectival. Els adjectius es poden classificar en:

  • Adjectius qualificatius: designen qualitats i fan referència al color, forma, edat, caràcter, posició, etc.

  • Adjectius de relació: expressen qualitats que deriven semànticament d’un nom: eclesiàstic, familiar, industrial, telefònic…

  • Adjectius adverbials: són un grup heterogeni, tenen un valor modal i fan referència a possibilitat, necessitat, freqüència, lloc o espai, ordre, manera, etc.: freqüent, últim, mateix, probable, llunyà…

• Especificadors de l’adjectiu: són els adverbis o els quantificadors (adverbials). 

• Complements de l’adjectiu: poden ser adjunts o regits (bo per a, fidel fins, digne de…), però l’única forma que poden dur és la de sintagma preposicional. Generalment, els adjectius preposicionals demanen un complement. 

Funcions del sintagma adjectival

La funció és la relació que s’estableix entre els constituents oracionals i varia segons el lloc que ocupin o al vincle que mantinguin amb la resta de constituents. La funció bàsica i principal del SAdj és la de complement del nom, tot i que en pot fer d’altres:

• Complement del nom: L'arbre verd. 

• Atribut: En Joan és el meu pare. 

• Complement predicatiu: En Joan ha estat nomenat president de l’escala.