Embedded Files
@motspregons
La sociolingüística
La sociolingüística
Estudia la llengua en relació a la societat. La llengua és emprada per persones i, com a tal, no es pot desvincular dels fenòmens socials, culturals, polítics i ideològics.
En aquesta pàgina tractarem els apartats següents:
Llengua i societat
Actituds i prejudicis lingüístics
Bilingüisme
Diglòssia
Conflicte lingüístic
Còpia de TEMA 8: Llengua i societat en el domini lingüístic avui: àmbits d’ús, registres, actituds. Diglòssia i conflicte lingüísticFitxa de teoria
Llengua i societat
Llengua i societat
La sociolingüística: la sociologia del llenguatge (sociolingüística) estudia la relació entre la llengua i les persones.
El fet lingüístic no és “natural”: actualment s’ha abandonat la idea del fet lingüístic com a “natural”. Hi ha uns mecanismes i unes causes que modifiquen el fet lingüístic. A Catalunya, per exemple, el castellà no s’hi parla de manera “natural”: és fruit de segles d’imposicions i prohibicions i de l’arribada de gent de parla castellana.
Mecanismes d’interferència: hi ha un seguit de factors i causes que modifiquen l’estat de la llengua com ara les variacions socials o culturals o les interaccions entre grups. Aquests processos creen canvis en la llengua i les seves funcions socials.
Terminologia: s’han creat una sèrie de conceptes per explicar els fenòmens sociolingüístics: bilingüisme, diglòssia o conflicte lingüístic.
Actituds i prejudicis lingüístics
Actituds i prejudicis lingüístics
Conjunt d’actituds dels membres d’una comunitat lingüística sobre la llengua, ells mateixos o les altres llengües.
Consciència lingüística: sentiment de pertinença a una comunitat lingüística, que esdevé el grup de referència.
Actituds interdialectals: actituds sobre la mateixa comunitat, segons el grau de cohesió o dispersió de la comunitat. En el cas del català trobem que hi ha una divisió entre els parlants de diferents territoris per raons etnolingüístiques: valencià, mallorquí...
Autoodi: 1) Ruptura amb el grup lingüístic originari que obliga a una reestructuració de la personalitat per integrar-se en el nou grup i intensificar l’odi envers el grup d’origen. En el cas del català es relaciona amb l’anticatalanisme. 2) També es pot entendre com un sentiment de vergonya i inferioritat de la pròpia llengua.
Prejudicis lingüístics: conjunt de prejudicis que consideren que la llengua d’un parlant és superior a les altres. Sol passar amb parlants monolingües de llengües majoritàries. Hi ha diferents tipus de prejudicis lingüístics:
Llengua de cultura, útil o important: no hi ha llengües més útils, importants o de cultura: totes les llengües són cultura i igual d’importants i útils des d’una perspectiva antropològica i de la comunicació.
Llengua internacional: totes les llengües són igual d’internacionals. Les “linguas francas” depenen del context social i temporal, i s’han imposat a partir de lingüicidis.
Llengua amb molt parlants: aquesta afirmació implica la voluntat que les minories abandonin la seva llengua “petita” i es passin a la llengua majoritària.
Bilingüisme
Bilingüisme
Bilingüisme individual: és un concepte que fa referència a la capacitat d’un individu de parlar alternativament dues llengües, per tant té un caràcter individual. Actualment parlem de poliglota o poliglotisme, ja que pot parlar dues o més llengües.
Bilingüisme social: No existeix. El contacte entre dues llengües en un territori (una de majoritària i una de minoritària o minoritzada) mai serà simètric. A Catalunya aquest concepte s’ha utilitzat per justificar la castellanització. El bilingüisme és una etapa de la substitució lingüística on el català es presenta com a llengua subordinada. L’alternança entre les llengües està desequilibrada: la fidelitat lingüística és molt més elevada entre els parlants de la llengua oficial o majoritària. El següent pas, després del bilingüisme social, és la unilingüització: substitució de la varietat lingüística pròpia i minoritària per la majoritària i oficial.
Diglòssia
Diglòssia
La diglòssia és la situació on hi ha una llengua “oficial” que s’utilitza en l’àmbit públic (administració, educació, llengua de cultura) i una llengua pròpia que s’empra en els àmbits privats. El català va viure una situació de diglòssia entre els segles XVI i XIX. Actualment però, la diglòssia ja ha avançat a un procés de substitució lingüística.
Conflicte lingüístic
Conflicte lingüístic
Quan dos sistemes lingüístics conflueixen, tendeixen a competir entre ells, provocant el desplaçament parcial o total d’un dels sistemes en diversos àmbits d’ús lingüístic. També es coneix com a “superposició de llengües” i és un fenomen habitual en la història de les llengües. La política lingüística incideix notablement en els usos lingüístics. La llengua no és un fet natural i s’ha de regular en els diferents àmbits. En els territoris de parla catalana trobem que el català ha estat desplaçat de molts àmbits d’ús. A Catalunya, on la vitalitat de la llengua és més bona, trobem que el català no té presència a l’àmbit judicial, el cinema, l’etiquetatge, els productors de continguts audiovisuals de les xarxes o moltes de les grans empreses que operen en el país. En altres territoris, com el Rosselló o l’Alguer, el català ha estat desplaçat de tots els àmbits d’ús públic i ha estat relegat a l’ús privat.
Page updated
Google Sites
Report abuse