2. DIVISIÓ: Conflicte intern dels parlants per raons etnolingüístiques (grups diferents per raons culturals o polítiques). La creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el LAPAO, o els intents de fer una normativa inventada per al baleà, són algunes mostres de divisió interna. Això passa perquè legalment no hi ha cap ciutadà "català", o "valencià". En aquest cas esmentat, tots som espanyols residents a Catalunya o València i el fet lingüístic s'utilitza sovint per defensar particularismes de comunitat i reivindicar un sentiment propi.  

4. DEVALUACIÓ: Pèrdua d'ús d'una llengua en funcions de prestigi. Això ha passat especialment a València les darreres dècades. A Catalunya el català té encara cert prestigi. Les universitats busquen "clients" i hi ha una pressió per acostar-se al castellà o l'anglès: interposició --> s'imposa una llengua considerada més "útil". Al cinema, sèries, videojocs,  l’etiquetatge o la justícia, el català és totalment inexistent.

6. DOMINI: Fa referència a qui té el poder per a fer lleis i limitar o promocionar una llengua. Els qui tenen el poder, quina llengua parlen? El català només és oficial a Andorra. És cooficial a Catalunya, València i Balears i no és oficial ni reconegut a l'Aragó, França i l'Alguer. Exemples de domini és tancar Canal9 a València i prohibir allà Tv3, fent que no es pugui veure cap canal de televisió en català a València. El domini afecta, per tant, a la política lingüística que es fa.