Funcions sintàctiques

És un tipus de predicat format per un verb copulatiu i un altre element, anomenat atribut. S’anomena predicat nominal, perquè en aquest predicat, el nucli no és el verb, sinó l’atribut. Els verbs copulatius tenen poc valor semàntic i es limiten a establir un enllaç -o còpula- entre el subjecte i una determinada atribució, expressada amb l’atribut, amb el qual concorda en persona i nombre. L’atribut es comporta com un adjunt del subjecte. L’oració amb predicat nominal seria incompleta sense l’atribut.

La funció de l’atribut, pot ser realitzada per un:

SN.
S. Adj.
S. Prep.
Proposició subordinada substantiva

L’atribut expressa:

Identificació.
Caracterització.
Propietat inherent o estable (estat).

Pronominalització:

Atribut definit: el, la els, les l’
Atribut indefinit: ho
Atribut emfàtic o partitiu: en

Verbs copulatius:

Els verbs copulatius més habituals són ser, estar i semblar. Ser és el verb copulatiu per excel·lència. Hi ha altres verbs que són semicopulatius, com ara: estar, semblar, fer-se, parèixer, esdevenir, quedar-se… Aquests verbs no sempre es comporten com a copulatius; en lloc d’un atribut, poden tenir un complement locatiu o modal.

El complement directe (CD)

Complement que apareix amb els verbs transitius i semànticament expressa el tema o l’element que experimenta l’acció del verb. Se situa típicament darrere del verb. Si es vol tematitzar, s’ha de duplicar amb el pronom.

Pot presentar les següents formes:

SN
S.Prep.: a+pronom personal fort, a+ningú, a+tothom, a+tots (en aquests últims tres casos, la preposició és opcional).
Proposició subordinada substantiva

Tipus de CD i pronominalitzacions:

CD determinat (iniciat per un article, un demostratiu o un possessiu): el, la, els, les l’
CD indeterminat (iniciat per un quantificador o sense cap especificador): en (pot aparèixer amb el quantificador, si en porta).
CD personal (fa referència a l’emissor, receptor o altres persones): em, et, ens, us…
CD neutre (proposició subordinada substantiva o un pronom com ara això, allò…): ho

El complement indirecte (CI)

El complement indirecte expressa semànticament el destinatari de l’acció del verb. Sol aparèixer amb verbs ditransitius juntament amb un CD. També hi ha verbs intransitius de complement indirecte que es formen amb verbs com ara telefonar o trucar. El CI sol ser un sintagma preposicional introduït per la preposició “a” o “per a”. La seva posició acostuma a ser postverbal, després del CD. Pot aparèixer tematitzat, aleshores apareix duplicat amb el pronom.

Pronominalització:

CI: li (singular), els (plural).
CI personal (fa referència a l’emissor, receptor o altres persones): em, et, ens, us…

El complement de règim verbal (CRV)

Són sintagmes preposicionals exigits pel verb. Són arguments que apareixen amb els verbs de transitivitat indirecta. Aquestes preposicions van exigides pel verb i estan vinculades a la naturalesa del verb: confiar en, comptar amb, oblidar-se de… A vegades aquest CRV apareix amb un CD o un CI. Hi ha casos en què es tracta d’un argument del verb però pot tenir significat de lloc, temps o manera.

Pronominalització:

CRV (totes les altres preposicions): hi
CRV (preposició “de”): en

El complement predicatiu (CPred)

El complement predicatiu pot ser un complement regit (argument exigit pel verb) o bé adjunt (si és opcional). És l’equivalent de l’atribut en els verbs predicatius. S’anomena predicatiu perquè expressa una predicació secundària del verb, que pot fer referència al subjecte o al CD.

Formes:

SN
S. Adj.
S. Prep.

Pronominalització:

Predicatiu: hi
Predicatiu quan trobem el verb “fer-se” o altres verbs: en

Els complements adjunts

Són complements que aporten informació sobre alguna circumstància que envolta la predicació. No són indispensables per a la bona formació de l’oració, són optatius. Es tracta de complements que si se’n prescindeix, l’oració segueix sent gramatical. Tenen gran mobilitat dins de l’estructura oracional. Hi ha dos tipus d’adjunts:

Adjunts al predicat: aporten informació de la predicació del verb.
Adjunts oracionals: afecten a tota l’oració.

Els adjunts del predicat: Complement circumstancial (CC) i complement agent (CAg)

Són complements adjunts que expressen circumstàncies relacionades amb les propietats lèxiques del verb. Poden aparèixer en múltiples formes i estructures, i tenen mobilitat dins de l’oració.

Característiques:

Tipus: locatiu, temporal, manera, finalitat, causa, instrument, companyia, quantitat, complement agent.
Formes i estructures: SN, S. Prep., S. Adj., S. Adv., proposicions subordinades.
Pronominalització: normalment es pronominalitzen en hi. Hi ha alguns adjunts que no es pronominalitzen.

Els adjunts oracionals: complements oracionals

Són complements que incideixen en tota l’oració i expressen una circumstància temporal o modal. Solen aparèixer en una posició perifèrica i separats de l’estructura oracional per una coma. No poden pronominalitzar-se. Exemples: Abans de la cursa…, /Des del meu punt de vista…,

Page updated

Google Sites

Report abuse