Aspectes de llengua

L'ésser humà mitjà és mandrós i egoista per naturalesa.

Aquesta màxima queda palesa en les vostres redaccions: la majoria de vosaltres heu valorat positivament el fet de treballar menys durant el confinament (mandra) i heu dit que vàreu sentir alegria -alguns eufòria- quan us van confinar, malgrat es tractés d'una crisi sanitària a nivell mundial (egoisme).

Després, comentar que moltes narracions no eren ben bé narracions, eren textos en què explicàveu què ha estat la pandèmia (com si no ho sabéssim tots) o reflexions que fèieu sobre el confinament. També hi ha hagut molts relats de somnis (això és que heu dormit molt, i és una cosa bona), en els quals finalitzàveu el relat quan el somni havia arribat a un punt d'estancament que ja no sabíeu per on tirar; llavors, el jo poètic, òbviament es despertava i s'acabava la tasca de deures.

A nivell lingüístic, comentar que els elements més preocupants són els següents:

• Distinció del punt i seguit i el punt i a part (____).

• Justificar el text (Just.).

• Puntuar correctament les oracions: amb punts, comes, punts i comes, dos punts, guionets... Per tal d'elaborar un text ben cohesionat (||). 

• Ús dels temps verbals, que no acaba de ser correcte. Recordatori: hi ha 17 conjugacions de temps verbals, i alguns de vosaltres només en feu servir 3 o 4, caient en incorreccions temporals en el relat (T.V.).

• Castellanismes sintàctics: donar compte, es va anar, en la meva opinió, treball (feina)... (Cast.)

* (L'asterisc en una correcció indica agramaticalitat)

Ortografia

Us escric algunes paraules que he trobat sovint mal escrites en els vostres exàmens:

trobador, sirventès, cisma, dogma, pesta, església, edat mitjana (no porta majúscules), desig.

Preposicions

desde*: en català va separat: "des de".

de que*: és un dequeisme, en català tenim el fenomen de la caiguda de la preposició. Davant del "que" àton, la preposició desapareix. 

per ella*: el CI va introduït per les preposicions "a" o "per a" -> "per a ella".

Primer autor en escriure...*: en català, davant d'infinitiu només hi podem posar les preposicions "a" o "de": "Primer autor a escriure..."

El CD no porta preposició "a": "convertir als fidels*". L'opció correcta és: "Convertir els fidels".

Apostrofació

l'història*: no s'apostrofen les paraules femenines que comencen amb "i", "u", "hi" o "hu" àtones. -> la història, la unió, la universitat, etc.  

Nexes de subordinades

en la que*: per tal d'introduir una subordinada adjectiva emprem els connectors "en la qual" o "en què", però "en la que*" és incorrecte -> Tema en què es basa. / Tema en el qual es basa.

Coma entre subjecte i predicat

No posem coma entre subjecte i predicat. És un error greu.

Altres aspectes

Estil / Redactat 

Les oracions comencen amb una majúscula i acaben amb un punt. Molta gent no ho fa i això mostra una actitud poc curosa amb els textos (i amb la vida). Recordar que els noms propis de persona, lloc i obres van amb majúscula: "Berenguer de Palou, Corona d'Aragó, Amic e amat..."

Les respostes no es comencen amb "Doncs que..." o "Que..."; això són conjuncions. Les conjuncions serveixen per unir sintagmes o oracions. Cal començar formulant un subjecte per a l'oració o bé un complement oracional que introdueixi un context.

"El text parla de...": això és una personificació. Quan tu respons un examen estàs redactant un text expositiu (o argumentatiu, segons la pregunta), i les figures retòriques són pròpies del text estètic o literari. Podem dir: "En el text trobem..."; "L'autor (o el jo literari) descriu / explica / analitza..."; "El tema principal del text és..."; etc.

Contingut

L'Humanisme català del 1400 no implica cap nova visió sobre l'home. Això ho farà l'humanisme renaixentista del segle XVI i només parcialment. Aquest és un tema que he comentat a classe, ja que molta gent utilitza Wikipedia per buscar informació d'aspectes que hem treballat a classe, i ho fa sense tenir en compte l'època i el context.

Espanya no existeix a l'edat mitjana, al menys com a realitat política. A l'època era un concepte geogràfic que feia referència a la península ibèrica. Malgrat que actualment diversos grups nacionalistes parlin d'Espanya com si fos una unitat atemporal, l'estat Espanyol modern té 300 anys d'història, i la seva bandera i símbols menys de 150; mentre que a les cròniques, fa 700 anys, ja es parlava de nació catalana. (enllaç a un mapa d'Europa de l'any 1300 / mapa Europa 1500)

La gent a Catalunya a l'edat mitjana no parlava occità, parlava en català. L'occità és la llengua d'Occitània (meitat sud de l'actual França). La lírica trobadoresca s'expressa inicialment en aquesta llengua per una tradició literària, ja que aquesta literatura s'inicia en l'àmbit occitanocatalà. (enllaç imatge àmbit occitanocatalà)

Coses a evitar: etiquetes generalistes i reduccionistes. Per exemple: "Teocentrisme: Déu era el centre de l'existència humana a l'edat mitjana." Sí? De veritat? Per a tots els ésser humans, també per a Bernat Metge o Anselm Turmeda? També per a Jordi de Sant Jordi o els trobadors clàssics? El revisionisme de la història ens ensenya en primer lloc a contemplar la complexitat de la història i eliminar les etiquetes reduccionistes que cauen en equívocs per ser massa generalistes, com ara "teocentrisme" o "antropocentisme", que ja no les utilitza cap acadèmic seriós.  

Preocupacions generals

Manca d'atenció a classe i d'escolta activa. Apunts a partir d'Internet que no són la meva pàgina web, que porten a dir coses absurdes. Per exemple: "la lírica trobadoresca del XII i XIII tenia una finalitat d'entreteniment i era oral i la lírica del XIV i XV tenia intenció didàctica i era oral i escrita" o "el trobador no revela la seva identitat ja que públicament no podia dir que l'estimava". 

Manca de coneixement sobre història, especialment història de Catalunya. Què ha passat?