@motspregons
L'avaluació és una eina més d'aprenentatge i ha de servir per regular el procés d'aprenentatge i poder-lo qualificar. Aquesta avaluació es concreta en una nota o un nivell d'assoliment. Amb l'avaluació, els alumnes han de veure què han après i què no per poder corregir-ho. També és important que l'alumne sigui protagonista de la seva avaluació mitjançant la valoració dels seus companys (coavaluació) i del seu propi procés d’aprenentatge (autoavaluació).
L'avaluació genera emocions, per tant hem d'evitar l'avaluació simple està bé / està malament, o etiquetes massa estàtiques i poc qualitatives, perquè poden causar un impacte emocional negatiu, sobretot si la valoració és dolenta.
Després d'una avaluació l'alumne pot prendre dues decisions: fer alguna cosa per millorar o no fer res. El repte és que l'avaluació sigui gratificant i ens pugui servir perquè l'alumne aprengui.
L'avaluació és necessària: no es pot aprendre sense avaluar. Ha de servir per revisar i regular els aprenentatges.
L'alumnat és el protagonista, també en l'avaluació. Els professors detectem dificultats, però són els alumnes qui poden "corregir-les". Els hem d'ajudar a autoavaluar-se: criteris explícits i coavaluació; per tal de fer-los autònoms.
La nota és una certificació que hem après, per tal l'objectiu és aprendre, no la nota. La nota és el resultat d'un procés. L'alumne també es pot posar la nota. Les notes els permeten reconèixer les pròpies capacitats i limitacions.
L'avaluació ha de ser coherent amb el procés d'aprenentatge. Si es canvia la manera d'avaluar també s'ha de canviar la manera d'ensenyar i viceversa.
Formulació de bones preguntes (no reproductives, donant pistes, en context).
Compartir objectius d’activitats.
Compartir criteris d’avaluació.
Ús de l’error com a element intrínsec de l’aprenentatge.
Retroalimentació efectiva.
El Departament, amb els nous decrets i instruccions, ha anat flexibilitzant cada cop més els criteris de l'avaluació qualificadora (donant més pes a l'avaluació reguladora) i els criteris de promoció de l'alumnat, fins al punt que actualment ho considera una mesura excepcional i que no s'ha de prendre en base a les notes.
Això s'explica perquè el sistema és inclusiu i no competitiu: es vol acompanyar l'alumnat en aquesta etapa de formació i que només es produeixi una "retenció" en aquells casos que pedagògicament sigui recomanable.
Això es fa perquè hi ha estudis que demostren que les repeticions en general no serveixen perquè l'alumne aprengui més i el que fan és propiciar l'abandonament escolar.
Article 2
Regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d’assoliment de les competències dels àmbits, d’acord amb els ritmes i les capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
Ha de permetre que tant els professors (avaluació formativa) com els alumnes (avaluació formadora) prenguin les decisions oportunes per regular el procés d’aprenentatge.
Comprovar el grau d’assoliment de les competències (avaluació qualificadora), tant les dels àmbits associats a les matèries com les dels àmbits transversals (digital i personal i social).
Article 14
3. (...) L'equip docent, d'acord amb el Decret 187/2015, de 25 d'agost, i les especificitats que es recullen en el PEC, pot decidir el pas al curs següent d'un alumne amb nivells competencials no assolits quan consideri que l'alumne té bones expectatives de millora i que el pas de curs és positiu per a la seva evolució acadèmica i personal. (...)
4. La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional. (...)
Avaluació diagnòstica: (fase inicial de la UD) Serveix per valorar el grau de coneixements previs dels alumnes sobre un tema que encara no s'ha treballat. Aquesta avaluació permet calibrar la formació en relació a les necessitats dels estudiants i ajuda a crear inferències i un horitzó d'expectatives sobre allò que treballaran.
Avaluació reguladora: (fase de desenvolupament o síntesi de la UD) L’avaluació formativa i l’avaluació formadora tenen com a funció principal ajudar a regular el procés d’aprenentatge per a millorar-lo. A través de les interaccions dialògiques els docents i els alumnes intercanvien informació, reflexionen de forma compartida i prenen decisions encaminades a optimitzat el procés d’aprenentatge.
Avaluació formativa: les decisions les pren el docent. Quan un docent pregunta a un alumne, li fa fer alguna tasca, etc.
Avaluació formadora: les decisions les pren l'alumne. L’alumne reflexiona al voltant del per què ha comès determinat errors. L'autoavaluació, l'EPA o la coavaluació en serien exemples.
Avaluació qualificadora: (fase de síntesi de la UD) Permet valorar el grau d’aprenentatge de les competències en moments o fases determinades del procés i orientar la presa d’accions contingents en vistes a la millora. És prescriptiva al final de cada curs. S'ha de qualifica el procés d’assoliment d’una competència en funció de la verificació dels indicadors relacionats.
Són els mètodes que utilitzem per avaluar. Els instruments d'avaluació s'han d'adaptar a:
La competència que es vulgui avaluar.
El tipus d'avaluació (diagnòstica, formativa, formadors, qualificadora)
El moment en què es fa (inici, desenvolupament o síntesi)
El tipus d'alumnat i les seves necessitats
Rúbriques: són l'instrument d'avaluació competencial per antonomàsia. La seva funció principal és avaluar tasques finals, treballs de síntesi o productes. Hi ha molts tipus i variants de rúbriques i es poden fer servir perquè els alumnes s'autoavaluïn o es coavaluïn.
Corubrics: complement per a fulls de càlcul de Google que permet fer un procés complet d'avaluació amb rúbriques. Serveix perquè el professor avaluï als alumnes (o a grups d'alumnes) amb una rúbrica i també perquè els alumnes es coavaluïn entre ells amb una rúbrica.
Exàmens: són un instrument d'avaluació que pot ser de dos tipus:
Examen centrat en els continguts: examen de caire més tradicional, amb una valoració final numèrica.
Examen centrat en les competències: té un fil conductor, elements interrelacionats i una valoració final numèrica o en nivell d'assoliment.
Entorn Personal d'Aprenentatge (EPA) o portafolis digital (autoavaluació).
Base d'orientació: document que ha de generar l'alumne amb els passos a seguir per tal de realitzar un determinat procés. És personal, ja que cada alumne aprèn diferent i promou l'autonomia. Aquesta base la podrà tenir després en una prova o examen i també pot servir d'autoavaluació.
Pautes d'observació: avaluació i seguiment dels aprenentatges a través de l'observació (permet la coavaluació).
Formulari KPSI: qüestionari per fer inventari dels coneixements previs de l'alumne (avaluació inicial).
Formulari Q-SORT: serveix per treballar els coneixements previs (avaluació inicial).
Escales i dianes: tipus de rúbriques en les quals hi ha un llistat d'elements i un nivell d'assoliment. L'escala presenta un llistat mentre que la diana un cercle que es va omplint. Són més visuals i senzilles que les rúbriques habituals i estan pensades sobretot de cara a l'autoavaluació.
Cercle socràtic: Debat en cercles sobre el tema tractat. Es formen parelles. Dos cercles concèntrics on un grup participa en el debat, i l’altre grup observa i avalua el procés del debat. Un membre de la parella participa del debat i l'altre està a fora i l'avalua. Després es posa en comú.
Diari d'aula: posa el focus en el procés (autoavaluació).
Pacte de treball (autoregulació de l'aprenentatge).
Conversa / observació: permet fer un seguiment dels progressos dels alumnes.
Diferents tipus d'activitats: mapes mentals, dibuixos, exposicions, escrits...
Enllaç d'interès: Un tresor de recursos: recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Per tal d'avaluar les competències, hem de tenir en compte els criteris d'avaluació, que estan desglossats pels diferents nivells de l'ESO.
Criteris d'avaluació: Són unes pautes sobre quins aprenentatges ha d’aconseguir l’alumne i determinen el grau d’assoliment de les competències bàsiques de cada matèria.
Aquests criteris, s'han de concretar en diferents indicadors d'avaluació que siguin específics i aplicables en l'avaluació dels aspectes que estem treballant en la UD. En el currículum només apareixen indicadors generalistes de cada competència amb caràcter finalista (4t d'ESO). Per tant, aquests indicadors els hem de crear nosaltres basant-nos en la nostra UD i pensant en què ens fixarem dels aprenentatges dels alumnes.
Indicadors d’avaluació: són una concreció dels criteris d’avaluació i es graduen a cada UD en diversos nivells d’assoliment: AS, AN, AE. Han de ser comprovables i quantificables. S'expressen amb verbs d'acció de 3a persona del singular. Responen a la pregunta "l'estudiant és capaç de..." "Sovint és convenient concretar els criteris a partir de definir “indicadorsd’avaluació”, que explicitin els aspectes concrets en què cal fixar-s’hi per decidir el nivell amb el que es realitza una tasca." (Neus Sanmartí)
Aquests indicadors que elaborem han de presentar una gradació en nivells d'assoliment, que ens permetin detectar el grau d'assoliment competencial de l'alumne.
Nivell de consecució: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell 3). Cada nivell porta implícit l’assoliment de l’anterior. Els criteris per fer la gradació són la completesa i la pertinença de les respostes, la creativitat que mostra l’alumne, la complexitat de les estratègies emprades, així com el nivell d’abstracció i de rellevància dels conceptes abordats, el grau d’autonomia i d’iniciativa en la resolució de les tasques, situacions o problemes proposats. Les competències no cal graduar-les cada vegada que es programen unitats didàctiques. Tant en el decret de Currículum com en els documents de competències bàsiques, la gradació a tres nivells es considera finalista, és a dir, a tenir en compte al final de l’etapa. El que és recomanable és determinar els indicadors de progrés d’assoliment de la competència en les unitats didàctiques en relació als continguts que són objecte d’aprenentatge, amb tres nivells d’assoliment.
AS
AN
AE
Model d'avaluació tradicional amb elements competencials
Model d'avaluació mixta
Model d'avaluació totalment competencial
No Opos
Sí Opos
Sí Opos
Avaluació basada en exàmens i alguna UD / activitat competencial
Es tractaria d'una programació tradicional estructurada en UD basades en continguts que s'avaluen mitjançant un examen. Generalment, el suport bàsic és el llibre de text. Les notes són numèriques i es calculen amb percentatges. Al final de curs, aquesta nota s'adapta al nivell d'assoliment que li correspon. Els alumnes que han de recuperar, fan un examen de continguts. Aquesta programació tradicional s'ha de fer més competencial incloent-hi alguna activitat o UD que avaluï competències a cada trimestre. L'actitud es pot calcular en base a les CPS i es pot incloure un apartat de notes de les CD.
Avantatges: requereix poca preparació de materials i UD. És útil quan has de coordinar-te amb companys/centres que treballen de manera més tradicional. Et permet anar incorporant poc a poc activitats competencials i anar-les millorant progressivament. Tot i que es facin exàmens de continguts, es poden anar adaptant i fer-los més competencials poc a poc. Ideal per a persones que no tenen gaires materials preparats, s'inicien en el món de les competències o han de coordinar-se amb altres professors que treballen així.
Inconvenients: tipus de programació que no fomenta l'autonomia de l'alumnat. Només es treballa competencialment en unes activitats concretes del curs. No és una programació que s'adeqüi totalment al currículum competencial.
Avaluació basada en competències i un examen de llengua
Es tractaria d'una programació estructurada en UD basades en competències que finalitzen amb una tasca de síntesi. La tasca s'avalua amb una rúbrica i té un nivell d'assoliment. S'alterna el llibre de text amb altres suports. Els continguts de llengua treballats a cada avaluació s'avaluen en un examen de continguts al final del trimestre, amb nota numèrica. Les notes es calculen amb uns percentatges que s'assignen a les competències i a l'examen. Al final de curs, aquesta nota s'adapta al nivell d'assoliment que li correspon. Els alumnes que han de recuperar, fan un examen de continguts (si han suspès aquesta part) o un treball (si han suspès una competència). Aquesta programació combina l'avaluació de les competències amb algun element tradicional.
Avantatges: model mixt que permet una transició més coherent entre models. Permet certa adaptabilitat a companys/centres que treballin per continguts. És un model útil per presentar a les oposicions, ja que la composició dels tribunals sol ser força heterogènia. Requereix una important tasca de preparació,m però es pot alternar amb treball del llibre d'aspectes relacionats amb continguts. Ideal per a persones que ja dominen les eines i instruments de les competències però que treballen en un context on encara no es treballa de manera 100% competencial.
Inconvenients: tipus de programació que té elements dissonants i ha de ser molt ben explicada: té activitats de síntesi avaluades amb nivells d'assoliment i exàmens amb nota numèrica.
Avaluació basada totalment en competències
Es tractaria d'una programació estructurada únicament en UD basades en competències que finalitzen amb una tasca de síntesi o un producte. L'avaluació és qualitativa i no numèrica, es calcula per moda o per assignació de prioritats a les competències. No hi ha un llibre de text de suport bàsic. La prova de recuperació consistiria en una tasca de síntesi.
Avantatges: model més competencial, que incentiva l'autonomia de l'alumnat, el coaprenentatge i les metodologies innovadores. S'adequa plenament al currículum competencial. Es pot aplicar en centres que treballen per projectes. Ideal per a persones que portin molts anys treballant per competències en centres que tinguin aquesta metodologia.
Inconvenients: requereix d'una gran preparació de materials. Cal que les UD estiguin prou madurades per evitar la pèrdua excessiva de continguts. Els alumnes han d'estar mínimament habituats a treballar d'aquesta manera i a no fer exàmens. Només es pot dur a terme a centres que treballin per projectes o molt competencialment. Si no s'ha dut a la pràctica, és arriscat presentar una programació d'aquest tipus a les opos.