L'avaluació

Tipus d'avaluació

• Avaluació diagnòstica: (fase inicial de la UD) Serveix per valorar el grau de coneixements previs dels alumnes sobre un tema que encara no s'ha treballat. Aquesta avaluació permet calibrar la formació en relació a les necessitats dels estudiants i ajuda a crear inferències i un horitzó d'expectatives sobre allò que treballaran.

• Avaluació reguladora: (fase de desenvolupament o síntesi de la UD) L’avaluació formativa i l’avaluació formadora tenen com a funció principal ajudar a regular el procés d’aprenentatge per a millorar-lo. A través de les interaccions dialògiques els docents i els alumnes intercanvien informació, reflexionen de forma compartida i prenen decisions encaminades a optimitzat el procés d’aprenentatge.

  • • Avaluació formativa: les decisions les pren el docent. Quan un docent pregunta a un alumne, li fa fer alguna tasca, etc.

    • Avaluació formadora: les decisions les pren l'alumne. L’alumne reflexiona al voltant del per què ha comès determinat errors. L'autoavaluació, l'EPA o la coavaluació en serien exemples.

• Avaluació qualificadora: (fase de síntesi de la UD) Permet valorar el grau d’aprenentatge de les competències en moments o fases determinades del procés i orientar la presa d’accions contingents en vistes a la millora. És prescriptiva al final de cada curs. S'ha de qualifica el procés d’assoliment d’una competència en funció de la verificació dels indicadors relacionats.

Com es concreten els instruments d'avaluació?

Per tal d'avaluar les competències, hem de tenir en compte els criteris d'avaluació, que estan desglossats pels diferents nivells de l'ESO.

Criteris d'avaluació: Són unes pautes sobre quins aprenentatges ha d’aconseguir l’alumne i determinen el grau d’assoliment de les competències bàsiques de cada matèria.

Aquests criteris, s'han de concretar en diferents indicadors d'avaluació que siguin específics i aplicables en l'avaluació dels aspectes que estem treballant en la UD. En el currículum només apareixen indicadors generalistes de cada competència amb caràcter finalista (4t d'ESO). Per tant, aquests indicadors els hem de crear nosaltres basant-nos en la nostra UD i pensant en què ens fixarem dels aprenentatges dels alumnes.

Indicadors d’avaluació: són una concreció dels criteris d’avaluació i es graduen a cada UD en diversos nivells d’assoliment: AS, AN, AE. Han de ser comprovables i quantificables. S'expressen amb verbs d'acció de 3a persona del singular. Responen a la pregunta "l'estudiant és capaç de..." "Sovint és convenient concretar els criteris a partir de definir “indicadorsd’avaluació”, que explicitin els aspectes concrets en què cal fixar-s’hi per decidir el nivell amb el que es realitza una tasca." (Neus Sanmartí)

Aquests indicadors que elaborem han de presentar una gradació en nivells d'assoliment, que ens permetin detectar el grau d'assoliment competencial de l'alumne.

Nivell de consecució: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell 3). Cada nivell porta implícit l’assoliment de l’anterior. Els criteris per fer la gradació són la completesa i la pertinença de les respostes, la creativitat que mostra l’alumne, la complexitat de les estratègies emprades, així com el nivell d’abstracció i de rellevància dels conceptes abordats, el grau d’autonomia i d’iniciativa en la resolució de les tasques, situacions o problemes proposats. Les competències no cal graduar-les cada vegada que es programen unitats didàctiques. Tant en el decret de Currículum com en els documents de competències bàsiques, la gradació a tres nivells es considera finalista, és a dir, a tenir en compte al final de l’etapa. El que és recomanable és determinar els indicadors de progrés d’assoliment de la competència en les unitats didàctiques en relació als continguts que són objecte d’aprenentatge, amb tres nivells d’assoliment.